Specula Revista de Humanidades y Espiritualidad

Buscador

SEVERUS OF BARCELONA IN THE EARLY REFORMATION HAGIOGRAPHY

Abstract

This work compares the narrative of Bishop Saint Severus of Barcelona that circulated in the medieval period, in particular, the life that was printed in the Catalan Flos sanctorum (1524), with the narrative of the saint proposed by the first post-Tridentine Catalan hagiographers: the Jesuit Pere Gil (ca. 1600), and the Dominican Antoni Vicenç Domènec (1602). Both authors wanted to amend the news that had become popular about the Catalan bishop, such as that he was a linen weaver, that he had a family or that his election as bishop had been by divine designation, episodes that, in fact, belong to the life of Bishop St. Severus of Ravenna. The first modern Catalan hagiographers tried to bring historicity and authority to the new story, but they had to face dubious and contradictory information about the existence of the holy bishop. It will be interesting, then, to see the methodological and discursive strategies they applied in order to justify what data they accepted as valid and how they articulated them to construct the new identity of the patron saint. However, we will see that the task was not easy, and that the medieval image will continue to be rooted in the devotees over the centuries.

References

Amades, J. ([1983] 1952). Costumari català. Barcelona: Salvat, S.A. de Ediciones. Vol. V.

Arimany, J. (2013). Sants tradicionals catalans. Sant Vicenç de Castellet: Farell.

Arronis, C. (2019). El milagro mariano en el siglo xvi: entre las polémicas reformistas y la revalidación católica. A I. Tomassetti, Avatares y perspectivas del medievalismo ibérico (pp. 673-681). Logroño: Cilengua.

Arronis, C. (2020). El relato de la vida de san Vicente Ferrer antes y después de Trento. Rilce: Revista de Filología Hispánica, 36(2), 499-526.

Arronis, C. (en premsa1). Les compilacions catalanes de vides de sants posteriors a Trento (1575-1602).

Arronis, C. (en premsa2). La tradició editorial cinccentista del flos sanctorum català.

Baños, F. (2020) “Lanzarían grandes carcajadas”: Lo apócrifo del flos sanctorum y la burla de los protestantes. Rilce: Revista de Filología Hispánica, 36(2), 428-452.

Betrán, J.L. (2010). Culto y devoción en la Cataluña barroca. Jerónimo Zurita (85), 95-132.

Càmara, H. (2013). El Flos Sanctorum Romançat: Edició crítica dels dos incunables catalans de la Legenda aurea de Jacobus de Voragine (Tesi doctoral). Alacant: Universitat d’Alacant.

Carbonell, P. M. (1997). Cròniques d’Espanya (Ed. A. Alcoberro). Barcelona: Barcino. Vol. II.

Cobos, J. M. (2006). Pagesos, paraires i teixidors al Llobregat montserratí 1550-1850. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Colomer, E. (1995). Contribució a l’estudi dels Flos Sanctorum catalans del segle XV; una nova edició de Carles Amorós. Locus Amoenus (1), 121-126.

Domènec, A. V. (1602). Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña. Barcelona: Gabriel Graells i Girald Dòtil.

Fàbrega, A. (1958). El P. Pedro Gil SJ (+ 1622) y su colección de vidas de santos. Analecta Sacra Tarraconensia (XXXI), 5-25.

Flor dels sants (1524). Barcelona: Carles Amorós.

Flórez, E. (1775). España sagrada. Tomo XXIX. Contiene el estado antiguo de la Santa Iglesia de Barcelona. (Ed. M. Risco). Madrid: Antonio de Sancha.

Galdeano, R. (2015). Historiografia catalana i model jesuític: la Història moral de Cathalunya del jesuïta Pere Gil (1550-1622). Recerques (70), 35-60.

Garcia Sempere, M. (2015). Algunes dades sobre els manuscrits de la versió catalana de la Legenda aurea. Medievalia, 18(2), 155-178.

Gil, P. (1600). Vides dels sants de Catalunya. MS 235. Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona.

Jorba, D. J. (1585). Descripción de las excelencias de la muy insigne ciudad de Barcelona. Barcelona: Huberto Gotard.

Lamarca, M. (2015). La impremta a Barcelona (1501-1600). Barcelona: Generalitat de Catalunya / Biblioteca de Catalunya.

Manescal, O. (1602). Sermó vulgarment anomenat del sereníssim senyor don Jaume segon. Barcelona: Sebastià de Cormellas.

Marieta, J. (1594). Historia eclesiástica y flores de santos de España: en la que se trata de todos los santos mártires que ha avido en ella desde los tiempos de los apóstoles hasta aora y de los santos confesores, pontífices y no pontífices del mismo tiempo. Cuenca: Juan de Masselin.

Martí, J. M. (2019). Los 79 abades de Sant Cugat del Vallés. Barcelona: Bubok.

Morales, A. de. (1574). La Corónica general de España. Alcalá de Henares: Juan Íñiguez de Lequerica.

Padilla, L. de ([1538] 1521). Catálogo de los Santos de España. Toledo: Fernando de Santa Catalina.

Parramon, Ll. (1949). Una controversia historiográfica del siglo XVIII: Mayans, Aymerich, Caresmar. Miscellanea Aqualatensia (1), 153-158.

Serrano, M. (2015). Semblança del rei Martí l’Humà a través de la seva promoció artística. A M. T. Ferrer, Martí l’Humà: el darrer rei de la dinastia de Barcelona, 1396-1410: l’Interregne i el compromís de Casp (pp. 659-678). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans / Deputazione di Storia Patria per la Sardegna.

Torres, X. (2014). La ciutat dels sants: Barcelona i la historiografia de la Contrareforma. Barcelona: quaderns d’història (20), 77-104.

Trujillo, T. de ([1586] 1583). Thesaurus concionatorum. Venècia: Dominicus de Farris. Vol. II.

Uther, H. J. (2004). The types of international folktales. A classification and bibliography based on the system of Antti Aarne and Stith Thompson. Helsinki: Suomalainen Tiedeakatemia.

Valsalobre, P. (2012). Elements per a una Catalunya sacra: sobre alguns aspectes de l’hagiografia de l’Edat Moderna catalana. A M. Garcia i M. A. Llorca, Vides medievals de sants: difusió, tradició i llegenda (pp. 99-122). Alacant: IIFV.

Downloads

Download data is not yet available.