La translatio studii i la translatio imperii: paraula, origen i temps finals en Arnau de Vilanova i Francesc Eiximenis
Resumen
En aquest article, amb la intenció d’aproximar-nos i reflexionar la translatio studii i la translatio imperii, partim, principalment, de Fritz (2004), Renedo (2010, 2012) i Fenzi (2015), per a entendre com l’intel·lectual medieval hauria influït en la transmissió del saber –pròxima, sovint, a les esferes de poder–, i com aquest s’hauria pensat tot tenint al cap la noció d’un origen. Pel que afecta a la literatura medieval catalana, hem atés algunes aportacions tant d’Arnau de Vilanova com de Francesc Eiximenis. En relació amb el primer, hem considerat la Confessió de Barcelona, en què el metge medieval al·ludeix els temps finals. En canvi, per al segon, Lo Crestià, allà on el franciscà ens presenta la ciutat com a espai per a la consciència i, alhora, com a lloc de comunió.Referencias
Cifuentes, Ll. (2006). La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement. Edicions de la Universitat de Barcelona.
Eiximenis, F. (1983). Lo Crestià. Edicions 62 i Moll.
Fenzi, E. (2015). Translatio studii et imperii. Appunti per un percorso. Interfaces, 1, 170–208.
Fritz, J. (2004). La légende des colonnes de marbre et de brique. Cahiers de civilisation médiévale, 47(186), 127–151.
March, R., i Haba-Osca, J. (2023). Beowulf, el origen del héroe. En D. Ortega-Sánchez i A. López-Padrón (Eds.), Educación y sociedad: claves interdisciplinares (pp. 894–903). Octaedro.
March, R., i Haba-Osca, J. (2024). Una hibridació i una relectura dialèctica medieval de Jofre de Foixà. En D. Ortega-Sánchez i V. Onrubia-Martínez (Eds.), Educación a través del conocimiento. Nuevas investigaciones e innovaciones (pp. 144–151). Octaedro.
Mensa i Valls, J. (2012). La vernacularització al català de textos profètics, bíblics i teològics en la Confessió de Barcelona d’Arnau de Vilanova. En A. Alberni, L. Badia, Ll. Cifuentes i A. Fidora (Eds.), El saber i les llengües vernacles a l’època de Ramon Llull i Eiximenis. Estudis ICREA sobre vernacularització (pp. 45–56). Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Mensa i Valls, J. (2022). La Bíblia en l’obra d’Arnau de Vilanova. En J. Santanach, J. Ferrer i S. Dalemus (Eds.), La Bíblia en la literatura catalana (pp. 123–149). Publicacions de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes i Universitat de Girona.
Mensa i Valls, J. (2023). La confessio Ilerdensis. Estudi, edició i traducció. Universitat de Lleida.
Montesinos i Martínez, J. (2010). La ciutat ideal de Francesc Eiximenis i la València del XIV. En R. Ferrer Navarro (Ed.), Eiximenis i la seua obra (pp. 163–187). Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Renedo, X. (2010). Eiximenis, sant Agustí i sant Jeroni. L’estudi de la Bíblia i de les arts seculars segons Eiximenis. En R. Ferrer Navarro (Ed.), Eiximenis i la seua obra (pp. 299–311). Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Renedo, X. (2012). Ciutats, regnes i universitats: Translatio studii et imperii i història de les ciutats en el Dotzè del Crestià. En A. Alberni, L. Badia, Ll. Cifuentes i A. Fidora (Eds.), El saber i les llengües vernacles a l’època de Llull i Eiximenis. Estudis ICREA sobre vernacularització (pp. 81-109). Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Robles, L. (2010). Francesc Eiximenis, O.F.M.: Economia i moral en l’edat mitjana. En R. Ferrer Navarro (Ed.), Eiximenis i la seua obra (pp. 247–257). Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Sabaté, F. (1997). La edad media en nuestro presente. La historia medieval en la enseñanza. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia, 14, 23–26.
Santi, F. (1987). Arnau de Vilanova. L’obra espiritual. Dip. Provincial de València.
Vilanova, A. (1947). Obres catalanes. Volum I: Escrits religiosos. Barcino.