Un espiell al passat: la imatge del poble jueu en les hagadot medievals de la Corona d’Aragó
Resumen
L’article explora la representació dels jueus i les jueves en l’art jueu medieval de la Corona d’Aragó, amb un focus especial en les hagadot il·luminades del segle XIV. Aquestes obres constitueixen una font essencial per comprendre com les comunitats jueves plasmaven la seva identitat cultural, religiosa i social. Les imatges que contenen reflecteixen, per una banda, els esquemes iconogràfics de l’època, concebuts per transmetre uns missatges concrets i, per l’altra, estan condicionades per la funció que exercien dins dels manuscrits, així com per les intencions de qui encarregava o comprava les obres.L’objectiu principal de l’article és analitzar les escenes cerimonials representades a les hagadot i aprofundir en les accions desenvolupades, els rols jeràrquics establerts, el vestuari i els trets físics que hi apareixen. Així mateix, l’article aborda una comparació amb les imatges produïdes des de l’àmbit cristià, per destacar-ne les diferències i similituds. Aquesta aproximació vol contribuir a una millor comprensió de la imatge dels membres de la comunitat jueva inclosa en uns manuscrits d’ús particular i familiar.Referencias
Alcoy, R. (1991). Canvis i oscil·lacions en la imatge pictòrica dels jueus a la Catalunya del segle XIV. En Actes: 1r Col·loqui d’Història dels jueus a la Corona d’Aragó (pp. 371–392). Institut d’Estudis Ilerdencs.
Astor, M. (1999). Indumentaria e imagen: Valencia en los siglos XIV y XV. Ayuntamiento de Valencia.
Aymeric, M. (2011). L’art de la indumentària a la Catalunya del segle XIV [Tesi doctoral, Universitat de Barcelona]. https://www.tdx.cat/handle/10803/35680
Aymeric, M. (2018). La moda a la Catalunya del segle XIV. Retalls de la vida medieval. Llibres de l’Índex.
Bango, I. (Ed.). (2002a). Memoria de Sefarad. Catálogo de la exposición. Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior.
Bango, I. (2002b). La imagen personal. En I. Bango (Ed.), Memoria de Sefarad. Catálogo de la exposición (pp. 105–129). Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior. https://www.accioncultural.es/es/publicaciones/memoria-de-sefarad
Barceló, A. (2018). La il·lustració dels cicles bíblics en les haggadot catalanes del període gòtic: un estudi iconogràfic [Tesi doctoral, Universitat de Barcelona]. https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/132870
Blumenkranz, B. (1966). Le Juif médiéval au miroir de l’art chrétien. Études Augustiniennes.
Bohigas, P. (1965). La ilustración y la decoración del libro manuscrito en Cataluña (Vol. II). Asociación de Bibliófilos de Barcelona.
Cantera, E. (1989). La mujer judía en la España medieval. Espacio, Tiempo y Forma. Serie III, Historia Medieval, 2, 37–64. https://revistas.uned.es/index.php/ETFIII
Cantera, E. (1998). Aspectos de la vida cotidiana de los judíos en la España medieval. UNED.
Cantera, E. (2005). Vida cotidiana de las aljamas judías en la Corona de Aragón y Castilla. En M. Á. Motis (Coord.), Aragón Sefarad (Vol. I, pp. 191–207). Diputación de Zaragoza – Ibercaja, Obra Social y Cultural.
Casanellas, P. i Gendra, J. (1997). Ritual de l’hagadà de Pasqua: la celebració del sopar pasqual jueu. Claret.
Casanovas, J. (2002). Testimonis materials de la presència dels jueus a Catalunya en l’època medieval. En M. Companys (Coord.), La Catalunya jueva (pp. 142–159). Àmbit Serveis Editorials – Museu d’Història de Catalunya.
Castillo, B. (2002). Los adornos. En I. Bango Torviso (Ed.), Memoria de Sefarad. Catálogo de la exposición (pp. 111–116). Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior. https://www.accioncultural.es/es/publicaciones/memoria-de-sefarad
Cohen, E. (2011). Seder foods and customs in illuminated medieval Haggadot. En D. Reed Blank (Ed.), The experience of Jewish liturgy: Studies dedicated to Menahem Schmelzer (pp. 23–39). Brill.
Cohen, A. (2019). Freedom and slavery in the Sarajevo Haggadah. Ars Judaica: The Bar-Ilan Journal of Jewish Art, 15, 15–28.
Español, F. (2012). Iconografía antisemita. Lambard. Estudis d’art medieval, 23, 71–101.
Espinosa, M. Á. (2021). La memoria sefardí: el mobiliario litúrgico y doméstico en las hagadot medievales de origen hispano. Res Mobilis, 10(13-1), 80–102. https://doi.org/10.17811/rm.10.13-1.2021.80-102
Favà, C. (2017). Els retaules del Corpus Christi a la Catalunya dels segles XIV i XV [Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona]. http://hdl.handle.net/10803/482015
Foreville, R. (1972). Lateranense IV. Eset.
García Marsilla, J. V. (2014). El lujo cambiante. El vestido y la difusión de las modas en la Corona de Aragón (siglos XIII–XV). Anales de Historia del Arte, 24(Esp.), 227–244. https://doi.org/10.5209/rev_ANHA.2014.48276
Generalitat de Catalunya (s.d.). Optimot. Consultes lingüístiques. https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html
Goldman-Ida, B. (1999). The Sephardic woman’s head-dress in Spain and in the Ottoman Empire. En Y. Stillman & N. Stillman (Eds.), From Iberia to Diaspora: Studies in Sephardic history and culture (pp. 525–530). Brill.
Harris, J. (2005). Good Jews, bad Jews, and no Jews at all: Ritual imagery and social standards in the Catalan Haggadot. En T. Martin & J. Harris (Eds.), Church, state, vellum, and stone: Essays on medieval Spain in honor of John Williams (pp. 275–296). Brill.
Harris, J. (2016). Making room at the table: Women, Passover and the Sister Haggadah (London, British Library, MS Or. 2884). Journal of Medieval History, 42(1), 131–153. https://doi.org/10.1080/03044181.2015.1104716
Hernández Pardos, A. (2015). Una escudilla con decoración figurativa procedente de la Judería de Teruel. Sefarad, 75(2), 269–298. https://doi.org/10.3989/sefarad.015.010
Hinojosa, J. R. (2013). Indumentaria y signos de identidad entre los judíos valencianos. Hispania Judaica Bulletin, 9, 561–594.
Institut d’Estudis Catalans. (s. f.). Vocabulari de la llengua catalana medieval de Lluís Faraudo de Saint-Germain. https://www.iec.cat/faraudo/results.asp
Kogman-Appel, K. (2006). Illuminated Haggadot from medieval Spain: Biblical imagery and the Passover holiday. Pennsylvania State University Press.
Kogman-Appel, K. (2011). Another look at the illustrated Sephardic Haggadot: Communal and social aspects of the Passover holiday. En S. Planas (Ed.), Temps i espais de la Girona jueva (pp. 81–102). Patronat del Call de Girona.
Kogman-Appel, K. (2012). Portrayals of women with books: Female (il)literacy in medieval Jewish culture. En T. Martin (Ed.), Reassessing the roles of women as ‘makers’ of medieval art and architecture (Vol. 2, pp. 525–563). Brill.
Lacarra, C. (2004). Representaciones pictóricas de los judíos en Aragón, siglos XIII al XV. En M. Á. Motis (Ed.), Aragón Sefarad (pp. 395–407). Diputación Provincial de Zaragoza – Ibercaja.
Lipton, S. (2014). Dark mirror: The medieval origins of anti-Jewish iconography. Metropolitan Books.
Mann, V. (2011). The unknown Jewish artists of medieval Iberia. En J. Ray (Ed.), The Jew in Medieval Iberia, 1100–1500 (pp. 138–175). Academic Studies Press.
Martín, R. M. (2007). La indumentària civil. En A. Pladevall (Ed.), L’art gòtic a Catalunya. Arts de l’objecte (pp. 408–423). Enciclopèdia Catalana. https://www.enciclopedia.cat/lart-gotic-a-catalunya/la-indumentaria-civil
Mirones, E. (2019). Entre la jurisdicción cristiana y las regulaciones comunales: indumentaria de los judíos peninsulares en la Edad Media. Cuadernos Medievales, 27, 54–72. https://fh.mdp.edu.ar/revistas/index.php/cm/article/view/3299/pdf
Molina, J. (2002). Las imágenes del judío en la España medieval. En I. Bango (Ed.), Memoria de Sefarad. Catálogo de la exposición (pp. 372–379). Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior. https://www.accioncultural.es/es/publicaciones/memoria-de-sefarad
Molina, J. (Ed.). (2023). El mirall perdut: Jueus i conversos a l’edat mitjana. Museu Nacional d’Art de Catalunya – Museo Nacional del Prado.
Motis, M. Á. (2004). Indumentaria de las comunidades judías y conversas en la Edad Media hispánica: estratificación social, segregación e ignominia. En G. Redondo, A. Montaner & M. C. García (Coords.), Actas del I Congreso Internacional de Emblemática General (pp. 561–594). Diputación Provincial de Zaragoza – Institución Fernando el Católico.
Narkiss, B. (1982). Hebrew illuminated manuscripts in the British Isles: Spanish and Portuguese manuscripts (Vols. I–II). Oxford University Press – Israel Academy of Sciences and Humanities – The British Academy.
Rodríguez Barral, P. (2009). La imagen del judío en la España medieval: El conflicto entre cristianismo y judaísmo en las artes visuales góticas [Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona].
Roth, C. (1963). The Sarajevo Haggadah. W. H. Allen.
Roth, N. (2018). Some customs of Jews in medieval Spain. En F. Francesconi, S. Mirvis & B. Smollett (Eds.), From Catalonia to the Caribbean: The Sephardic orbit from medieval to modern times. Essays in honor of Jane S. Gerber (pp. 27–42). Brill.
Sabar, S. (2018). The Sarajevo Haggadah: History and art (Ed. Mirsad Sijarić).
Sabaté, F. (2009). L’ordenament municipal de la relació amb els jueus a la Catalunya baixmedieval. En F. Sabaté & C. Denjean (Coords.), Cristianos y judíos en contacto en la Edad Media: polémica, conversión, dinero y convivencia. Reunión científica en Girona (20–24 de enero de 2004) (pp. 733–804). Milenio.
Sansy, D. (2001). Marquer la différence: L’imposition de la rouelle aux XIIIe et XIVe siècles. Médiévales, 4, 15–36.
Sefaria. (s. f.). Mishneh Torah Hilkhot Hametz U’Matzah. https://www.sefaria.org/sheets/455657.4?lang=bi&with=all&lang2=bi
Shalev-Eyni, S. (2010). Who are the heirs of the Hebrew Bible? Sephardic visual historiography in a Christian context. Medieval Encounters, 16(1), 23–63.
Shalev-Eyni, S. (2018). Manipulating the cup of blessing. Studies in Iconography, 39, 207–234.
Sigüenza, C. (1998). La vida cotidiana en la Edad Media: La moda en el vestir en la pintura gótica aragonesa. En J. I. de la Iglesia (Coord.), VIII Semana de Estudios Medievales, Nájera 1997 (pp. 395–407). Instituto de Estudios Riojanos.
Sigüenza, C. (2000). La moda en el vestir en la pintura gótica aragonesa. Institución Fernando el Católico – CSIC.
Valls, E. (2022). Textile production and Jewish clothing in the Iberian Peninsula: Characteristics, customs and differences between Catalan and other Jewish communities. En M. Barrigón (Coord.), Textiles of Medieval Iberia: Cloth and clothing in a multicultural context (pp. 295–318). Boydell & Brewer Press. https://doi.org/10.2307/j.ctv2d6jrp3.20
Vicente, J., & Escriche, C. (2002). Ajuares de la necrópolis judía de Teruel. En I. Bango (Ed.), Memoria de Sefarad. Catálogo de la exposición (pp. 121–129). Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior. https://www.accioncultural.es/es/publicaciones/memoria-de-sefarad
Werber, E. (1983). The Sarajevo Haggadah. Prosveta.
Winer, R. (2016). Jews, slave-holding, and gender in the Crown of Aragon circa 1250–1492. En A. Martín & M. C. Delaigue (Eds.), Cautivas y esclavas: El tráfico humano en el Mediterráneo (pp. 43–59). Editorial Universidad de Granada.