La mort a la baixa Edat Mitjana a la diòcesi de Tarragona: discursos, gestos i rituals
Descargas
Resumen
El present article vol mostrar un panorama ampli dels rituals funeraris a la l’edat mitjana, centrant l’atenció a la diòcesi de Tarragona. Les fonts documentals utilitzades són els testaments, els llibres parroquials d’òbits, les escriptures publicitàries i alguns documents de l’entorn episcopal. Les dades obtingudes permeten elaborar una anàlisi general sobre la vivència de la mort manifestada bàsicament en els rituals. S’exposen doncs el conjunt de ritus que es produeixen abans i després de l’òbit, però l’estudi obliga a mostrar també els gestos que fixen la memòria dels difunts, en un discurs que va més enllà de la mort.
Citas
Altés i Aguiló, F. X. (2009). La Institució de la festa de Sant Carlemany a la seu de Girona i els textos hagiogràfics del seu ofici litúrgic. Miscel·lània litúrgica catalana. 17, 211–272.
Alturo, J. (2012-2014). Noves propostes de lectura i d’interpretació d’inscripcions medievals de Girona, Faventia 34-36, 331–338.
Álvarez, A. M. (1997). El sentit de la mort en l’Elx medieval. Un llibre de clàusules testamentàries de l’església de Santa Maria (1294-1444). Institut de Cultura “Juan Gil-Albert”.
Ariès, P. (1983). El hombre ante la muerte. Ed. Taurus.
Arnall, M. J. (1989). Testaments de fons monacals gironins existens a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (segles XI-XV). Llurs clàusules diplomàtiques. Rubrica. De scriptis notariorum. Universitat de Barcelona, 45–49.
Aurell, J. (2002). La impronta de los testamentos bajomedievales: entre la precariedad de lo corporal y la durabilidad de lo espiritual. A Jaume Aurell – Julia Pavón (eds.), Ante la muerte. Actitudes, espacios y formas en la España medieval (pp. 77–93). EUNSA.
Azcona, F. (1997). Los archivos parroquiales desde el Concilio de Trento hasta el siglo XX. Fuentes Estadísticas XXV, 33–59.
Baiges, I.J. (2021). Manual de Siurana (1229-1239). Fundació Noguera.
Baldó, J., García, A. i Pavón, J. (2005). Registrar la muerte (1381-1512). Un análisis de testamentos y mandas pías contenidos en los protocolos notariales navarros. Hispania, 65/1-219,155–225. https://doi.org/10.3989/hispania.2005.v65.i219.162
Barceló, M. (2018). Algunes dades sobre exèquies reials a Mallorca (1416-1516). Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 74, 269–287.
Barceló, M. (2019). Davant la mort. El rituals medievals a la ciutat de Mallorca (s. XV). Lleonard Muntaner.
Baschet, J. (2014). Les justices de l’au-délà. Les représentations de l’enfern en France et en Italie (XIIe-XVe siècle). École Française de Rome.
Belmonte, D. (2019). Organizar, Administrar. Recordar. El ‘Libro Blanco’ y el ‘Libro de Dotaciones’ de la Catedral de Sevilla. Editorial Universidad de Sevilla.
Bofarull, J. (2017), Epitafis dels arquebisbes de Tarragona. Edició de Sofía Mata de la Cruz. (Recull de fitxes i recerques del director del museu diocesà de Tarragona, inèdits). https://www.academia.edu/35229665/Epitafis_dels_arquebisbes_de_Tarragona
Breveglieri, B. (1993). Scrittura e immagine: le lastre terragne del medioevo bolognese. Fondazione CISAM.
Casamitjana, J. (2004). El testamento en la Barcelona bajomedieval. La superación de la muerte patrimonial, social y espiritual. EUNSA.
Cerdà, J. (2006). Les misses de sant Amador: purgatori i cultura popular. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Chiffoleau, J. (2011). La comptabilité de l’au-delà. Les homes, la mort et la religion dans la région d’Avignon à la fin du Moyen Âge (2ª ed.). Ed. Albin Michel.
Debiais, V. (2011a). Écrire sur, écrire dans, écrire près de la tombe. Les aspects topographiques de l’inscription funéraire (IXe-XIIe siècle). Cahiers de Saint-Michel de Cuxà, 42, 17–28.
Debiais, V. (2011b). L'inscription funéraire des XIe-XIIe siècles et son rapport au corps: une épigraphie entre texte et image. Cahiers de Saint-Michel de Cuxà, 54/216, 337–362.
Del Bo, B. (2023). L’età della lume. Una storia della luce nel Medioevo. Il Mulino.
Didier, J Ch. (1960). Le chrétien devant la maladie et la mort. Ed. Fayard.
Ferrer Mallol, M. T. (1974). La redacció de l’instrument notarial a Catalunya. Cèdules, manuals, llibres i cartes. Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols IV, 29–192.
Flores Juanpere, M. (2002). Els antics cementiris de Reus (segles XII-XVIII). Publicacions de l’Arxiu Municipal de Reus.
García, M. S. (2009). Apuntes sobre los archivos parroquiales en España. Biblios: Journal of Librarianship and Information Science, 33-34, 1–11.
Guiance, A. (2020). Veinte años de historiografía sobre la muerte: un balance y un nuevo comienzo. A F. Miranda G. i Mª. T. López de Guereño (eds.), La muerte de los príncipes en la Edad Media: Balance y perspectivas historiográficas. Casa de Velázquez, 1–16. https://doi.org/10.4000/books.cvz.22757
Huizinga, J. (1993). El otoño de la Edad Media. Alianza Editorial.
Kinch, A. (2013). Imago Mortis. Mediating Images of Death in Late Medieval Culture. Ed. Brill.
López, E. (2018). La muerte en la Casa Real de Aragón. Cartas de condolencia y anunciadoras de fallecimientos (siglos XIII al XVI). Institución Fernando el Católico.
López, E. (2020). Diplomática del pésame. Breve estudio documental de cartas de condolencia reales bajomedievales de la Corona de Aragón. Documenta & Instrumenta. Documenta et Instrumenta, 18, 137–161. https://doi.org/10.5209/docu.68787
López, G. (2021). Cartas femeninas de muerte en la cancillería real de la corona de Aragón. A A. Muñoz i H. Thieulin-Pardo (dirs.) Saberes, cultura y mecenazgo en la correspondencia de las mujeres medievales. e-Spania Books. Doi: https://doi.org/10.4000/books.esb.3109.
Los archivos de la Iglesia en España (1978). Centro de Estudios e Investigación “San Isidoro”.
Lozano, E. i Serrano, M. (2022). Piedras que hablan de los muertos: epigrafía y heráldica del siglo XII. A G. Boto (coord.) La catedral de Tarragona. Arquitectura, discursos visuales y liturgia (1150-1350) (pp. 206–217). Fundación Sta. María la Real.
Manote, M. R. (1990). La lauda sepulcral de l’Arquebisbe de Tarragona Pere de Sagarriga. Quaderns d’història tarraconense, 10, 31–38.
Manote, M. R. (2003). El sepulcre de Joan d’Aragó. Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 17, 11–20.
Martimort, A. G. (1992). La Iglesia en oración. Herder.
Masdéu, R. (2016) Història dels llibres sacramentals (parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern, bisbat de Barcelona. Paratge, 29, 49–60.
Masdéu, R. (2021). La demografia catalana (segle XVI-1936). Rafael Dalmau Editor.
Miranda, F. i López, M. T. (dirs.) (2020). La muerte de los príncipes en la Edad Media: Balance y perspectivas historiográficas. Casa de Velázquez.
Mitre, E. (2019). Morir en la Edad Media. Los hechos y los sentimientos. Cátedra.
Ortemann, C. (1971). Le sacrement des malades, histoire et signification. Broché.
Pavón, J. i Aurell, J. (eds.). (2002). Ante la muerte. Actitudes, espacios y formas en la España medieval. EUNSA.
Pavón, J. i García, A. (2007). Morir en la Edad Media. La muerte en la Navarra medieval. Publicacions de la Universitat de València.
Perea, E. (2000). Església i societat a l’Arxidiòcesi de Tarragona durant el segle XVIII. Diputació de Tarragona.
Pérez, G., González, F. i Vivas, A. (2017). La investigación genealógica en los archivos eclesiásticos: fuentes y metodología. Ibsersid: revista de sistemas de información y documentación, 11/1, 41–50.
Pérez, G., González, F. i Vivas, A. (2018). Los archivos eclesiásticos como fuentes para el estudio de la beneficencia en España. Ibsersid: revista de sistema de información y documentación, 12/1, 33–41.
Petrucci, A. (1997). Le scritture ultime. Ideologia della morte e strategie dello scrivere nella tradizione occidentale. Einaudi.
Piñol Alabart, D. (1998). A les portes de la mort. Religiositat i ritual funerari al segle XIV. Centre de Lectura de Reus.
Piñol Alabart, D. (2014). Mentalitats, espiritualitat i pràctica religiosa a l’edat mitjana: els testaments i la història de la mort. A D. Piñol Alabart, M. Sureda Jubany (coords.), Art cristià i espiritualitat religiosa (pp. 5–19). Institut Superior de Ciències Religioses de Vic.
Postigo-Ruiz, R. (2023). Prepararse para morir en la Sevilla bajomedieval. Testamentos y dotaciones de capellanía (1371-1474). Vegueta. Anuario de la Facultad de Geografía e Historia, 23.1, 447–476. https://doi.org/10.51349/veg.2023.1.
Ramon, S. i Fuentes, M. M. (1987). Inventari dels protocols notarials de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Generalitat de Catalunya.
Ramon, S. i Massagués, J. (1990). Inventari dels llibres sacramentals de l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Generalitat de Catalunya.
Ramon, S. (1984). L'Arxiu Històric Arxidiocesà: la gran obra de Mn. Sanç Capdevila. Dissertació del Canonge Arxiver Salvador Ramon i Vinyes. Butlletí Oficial de l’Arquebisbat, 155, 103–112.
Raventós, J. (2000). La sinodalitat a Catalunya. Síntesi històrica dels concilis tarraconenses. Publicacions de l’Abadia de Montserrat / ISCR “Sant Fructuós”.
Richou, M. (2012). La terra, la família i la mort al baix Maresme (1348-11486). Fundació Noguera.
Rodrigo, M. L. (2002). Testamentos medievales aragoneses. Ritos y actitudes ante la muerte (siglo XV). Ediciones 94.
Rubio, P. (1983). Tipología documental en los archivos parroquiales, dins de Archivística. Estudios básicos (pp. 213–219). Diputación Provincial de Sevilla.
Rubio, P. (1999). Archivística Eclesiástica: Nociones básicas, Guadalquivir.
Rywiková, D. (2020). Speculum Mortis. The Image of Death in Late Medieval Bohemian Painting. Lexington Books.
Sabaté, F. (1994). Lo senyor rei és mort! Actitud i cerimònies dels municipis catalans baixmedievals davant la mort de monarca. Universitat de Lleida.
Sales, Ll. i Vela, C. (2022). Llogar els ciris i revendre irevendre el refús. El consum de cera per a usos litúrgics a la Barcelona baixmedieval. Anuario de Estudios Medievales 52/1, 209–234.
Saura, J. (2023 en prensa). El Libro de Trasuntos de Santa María del Pi de Barcelona (siglos XV-XVI): prácticas de lo escrito en una parroquia urbana bajomedieval.
Schell, S. (2023). Image and the Office of the Dead in Late Medieval Europe: Regular, Repellant, and Redemptive Death. Amsterdam University Press.
Schmitt, J.C. (2000). Religione, folklore e società nell’Occidente medievale. Laterza.
Serra Abella, R. (2018). A propòsit de G. Seguí. La litúrgia de la Seu fa cinc-cents anys. La consueta de Sagristia de 1511 de la Seu de Mallorca. Revista Catalana de Teologia 43/2, 529–565.
Swanson, R. N. (1995). Religion and Devotion in Europe, c. 1215-c.1515. Cambridge University Press.
Swift H. J. (2016). Representing the Dead. Epitaph Fictions in Late-Medieval France. D. S. Brewer.
Vela, C. (2007). Especiers i candelers a Barcelona a la baixa edat mitjana. Testaments, família i sociabilitat, Fundació Noguera, vol. I.
Vivas, A. i Pérez, M. G. (2015) Los archivos diocesanos: análisis de series documentales e importancia para la investigación històrica. Investigación bibliotecológica, 29/65, 73–99.
Vivas, A. i Pérez, M. G. (2022). Identificación y análisis de series documentales para los estudios artísticos en los archivos eclesiásticos. Informatio. Revista del Instituto de Información de la Facultad de Información y Comunicación, 27/2, 23–59. https://doi.org/10.35643/Info.27.2.7
Vovelle, M. (1978). Piété baroque et déchristianisation en Provence au XVIIIe siècle. Ed. du Seuil.
Vovelle, M. (1984). Minutes notariales et histoire des cultures et des mentalités. Actas del II Coloquio de Metodología Histórica Aplicada. La Documentación Notarial y la Historia, II (pp. 9–26). Universidad de Santiago de Compostela.
Vovelle, M. (2000). La morte e l’Occidente. Dal 1300 ai giorni nostri. Ed. Laterza.