Lluís Nicolau D'Olwer i la "Tràgica Història" d'amor de Pere Abelard i Heloïsa
Resumen
L'any 2015 fou publicada pòstumament la magna obra de Lluís Nicolau d'Olwer: Pere Abelard. Un humanista del segle XII. L'objectiu de l'article consisteix a analitzar l'experiència primigènia d'amor entre Abelard i Heloïsa, tal com l'entén Nicolau: què fou, com la visqueren, com configurà la resta de la seva vida. Per a Nicolau, la "tràgica història" d'amor entre els dos amants, viscuda de manera molt diferent per cada protagonista, és un episodi representatiu de l'anomenat renaixement del segle XII. Heloïsa més que Abelard encarna l'esperit d'aquells nous temps.
Referencias
Abaelardus – Heloisa (1616). Opera. Ed. F. Amboesii.
Abaelardus – Heloisa (1953, 1955). Epistolae. Ed. Muckle.
Abelard (1996). Ètica. Història de les meves dissorts. Traducció i edició a cura de J. Batalla, Edicions 62.
Abelard, P. (2017 [2015]). Historia calamitatum. Edited from Troyes Médiathèque du Grand Troyes, MS 802, by A.Andrée [reprinted, with corrections]. Brepols.
Abelard – Heloïsa (2005). Lletres d’amor i de consolació. Edició i traducció a cura de J. Batalla. Obrador Edèndum.
Abelardus (1978). Historia calamitatum. Text critique avec une introduction publié par J. Monfrin. J. Vrin.
Amboise, F. d’ (1616). Praefatio apologetica. In Abelardus – Heloisa, Opera (1616, a-d).
Andreas Capellanus (1972² [1892]). De amore libri tres. Recensuit E. Trojel. W. Fink.
Andrée, A. (2017). Introduction. In Abelard, Historia calamitatum, pp. 1–18).
Batalla, J. (2015). Nota del curador de l’edició. En L. Nicolau d’Olwer, Pere Abelard. Un humanista del segle XII (ed. a cura de J. Batalla) (pp. 13–16). Obrador Edèndum.
Bautier, R.-H. (1981). Paris au temps d’Abélard. In Jolivet, Abélard et son temps. Actes du colloque international organisé à l’occasion du 9e centenaire de la naissance de Pierre Abélard (14-19 mai 1079)(pp. 21–77). Les Belles Lettres.
Benet de Núrsia (2007). Regla de sant Benet. Amb pròleg i glosses per a una relectura de l’abat C. M. Just. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Brocchieri, B. – Fumagalli, M. T. (1991). Eloísa la intelectual. In F. Bertini (ed.), La mujer medieval (pp. 153–176). Alianza Editorial.
Brower, J. E. – Guilfoy, K. (ed.) (2004). The Cambridge companion to Abelard. Cambridge University Press.
Burckhardt, J. (1860). Die Cultur der Renaissance in Italien. Ein Versuch. Scheweighauser.
Charrier, C. (1935). Héloïse dans l’histoire et dans la légende. Champion.
Clanchy, M. T. (1997). Abelard: A Medieval Life. Blackwell.
Constable, G. (1967). The Letters of Peter the Venerable. Harvard University Press.
Cook, B. (2003). The Shadow on the Sun: The Name of Abelard’s Son. In M. Stewart – D. Wulstan, D. (ed.), The Poetic and Musical Legacy of Abelard and Heloise (pp. 152–155). Institute of Mediaeval Music.
Deutsch, M. S. (1883). Peter Abaelard. Ein kritischer Theologe des zwölften Jahrhunderts. Hirtzel.
Dronke, P. (1976). Abelard and Heloise in Medieval Testimonies. University of Glasgow Press.
Duff, J. (ed.) (1969). Lucan, De Civil War (Pharsalia).
East, W. G. (1995). Abelard’s Anagram. Notes and Queries, 240, 260.
Fulco (1855). Epistula Fulconis prioris de Diogilo ad Petrum Abaelardum. In Petrus Abaelardus, Opera Omnia (1855: 371A–376B).
Gilson, É. (1938). Héloïse et Abélard. Études sur le Moyen Âge et l’Humanisme. Librairie Philosophique J. Vrin.
Hauréau, B. (1859). Héloise. In F. Hoefer (dir.), Nouvelle biographie générale depuis les temps les plus reculés jusqu’à nos jours (pp. 866–870). Firmin Didot. Vol. 23,
Hauréau, B. (1895). Le poème adressé par Abélard à son fils Astralabe. In Notices et extraits des manuscrits de la Bibliothèque Nationale et autres bibliotèques (pp. 153–187). Imprimerie Nationale. Vol. 34/2.
Hellemans, B. S. (ed.) (2014). Rethinking Abelard: A collection of critical essays. Brill.
Jakubecki, N. (2015). Petrarca lector de Abelardo. Transcripción y estudio hermenéutico de las notas marginales al epistolario, Revista española de filosofía medieval, 22, 147–169.
Jolivet, J. (ed.) (1981). Abélard et son temps. Actes du colloque international organisé à l’occasion du 9e centenaire de la naissance de Pierre Abélard (14-19 mai 1079). Les Belles Lettres.
Könsgen, E. (ed.) (1974). “Epistolae duorum amantium”. Briefe Abaelards und Heloises? Brill.
Laguna, J. (2000). Tras los pasos de Abelard en el epistolario entre Rafael Tasis y Lluís Nicolau d’Olwer. In Manuel Aznar Soler (ed.), Las literaturas del exilio republicano de 1939 (pp. 361–370). Associació d’Idees – Grupo de Estudios del Exilio Literario. Vol. 1.
Lalanne, L. (1856). Quelques doutes sur l’authenticité de la correspondence amoureuse d’Héloïse et d’Abélard. La Correspondance Littéraire, 1, 27–33.
Lalanne, L. (1857). Quelques doutes sur l’authenticité de la correspondence amoureuse d’Héloïse et d’Abélard. La Correspondance Littéraire, 2, 109–110.
Lobrichon, G. (2005). Héloise. L’amour et le savoir. Gallimard.
Lucan (1969). De Civil War (Pharsalia). With an English Translation by James Duff Duff. Harvard University Press – William Heinemann.
Lungociu, K. (2016). When Abelard became Jerome: The Slaying of Heloise. Hortulus, 12/2, 4–27.
Luscombe, D. E. (ed.) (2013). The Letter Collection of Peter Abelard and Heloise. Edited with a revised translation by D. Luscombe after the translation by B. Radice. Clarendon Press.
Luscombe, D. E. (2019). Peter Abelard and Heloise: Collected Studies. Routledge.
Marenbon, J. (1997). The Philosophy of Peter Abelard. Cambridge Univesity Press.
Marenbon, J. (2000). Authenticity Revisited. In B. Wheeler, Listening to Heloise (pp. 19–33). St. Martin’s Press.
Marenbon, J. (2008). Lost Love Letters? A Controversy in Retrospect. International Journal of the Classical Tradition, 15, 2, 267–280.
Marenbon, J. (2013). Abelard in Four Dimensions: A Twelfth-Century Philosopher in His Context and Ours. University of Notre Dame Press.
McLeod, E. (1941). Héloïse. Traduit de l’anglais par S. Viollis. Gallimard.
Mensa i Valls, J. (2012). Arnau de Vilanova i les teories medievals de l’amor. Cruïlla – Fundació Joan Maragall.
Mensa i Valls, J. (2016). Lluís Nicolau d’Olwer, estudiós de Pere Abelard. L’avenç, 427, 6–9.
Mensa i Valls, J. (2018). Lluís Nicolau d’Olwer i l’“humanisme cristià” de Pere Abelard. Comprendre. Revista Catalana de Filosofia, 20, 2, 5–24.
Mensa i Valls, J. (2019). Lluís Nicolau d’Olwer i la filosofia de Pere Abelard. Convivium, 32, 33–54.
Mews, C. J. (1999). The Lost Love Leters of Heloise and Abelard: Perceptions of Dialogue in twelfth-century France. St Martin’s Press.
Mews, C. J. (2001). Abelard and his Legacy. Ashgate.
Mews, C. J. (2005). Abelard and Heloise. Oxford University Press.
Miralles i Solà, C. – Mundó i Marcet, M. (2000). Lluís Nicolau d’Olwer. Semblança biogràfica, Institut d’Estudis Catalans.
Monfrin, J. (1978). Introduction. In Abelardus, Historia calamitatum (pp. 9–61). J. Vrin.
Monson, D. A. (2005). Andreas Capellanus, Scholasticism, & the Courtly Traditon. The Catholic University of America Press.
Moore, G. (1925). Prefatory Letter. In Ch. K. Scott Moncrieff, The Letters of Abelard and Heloise (pp. xii–xvii). Chapman.
Moos, P. von (2005). Abaelard, Heloise und ihr Paraklet: Ein Kloster nach Maß. Zugleich eine Streitschrift gegen die ewige Wiederkehr hermeneutischer Naivität. In G. Gert Melville (ed.), Gesammelte Studien zum Mittelalter. Abaelard und Heloise (pp. 233–301). Lit Verlag. Vol. 1.
Muckle, J. T. (1950). Abelard’s Letter of Consolation to a Friend (Historia Calamitatum). Mediaeval Studies, 12, 163–213.
Muckle, J. T. (1953). The Personal Letters between Abelard and Heloise. Mediaeval Studies, 15, 47–94.
Muckle, J. T. (1955). The Letter of Heloise on Religious Life and Abaelard’s First Replay. Mediaeval Studies, 17, 240–281.
Muñoz Pujol, J. M. (2007). Lluís Nicolau d’Olwer, un àcid gentilhome. Edicions 62.
Navarro García, R. (2017). Lluís Nicolau d’Olwer. Biografia política i de l’exili d’un intel·lectual català, 1917-1961. Cultura, republicanisme i democràcia. Tesi doctoral dirigida per J. Casassas i G. C. Cattini. Universitat de Barcelona. http://scur.cat/9XBPM5.
Nicolau d’Olwer, L. (1945). Sur la date de la Dialectica d’Abelard. Revue du Moyen âge Latin, 1, 375–390.
Nicolau d’Olwer, L. (1948a). Notes abélardiennes. 1. Une phrase d’Abélard. 2. Une phrase d’Heloïse. In Mélanges de philologie, de littérature et d’histoire ancienne offerts à J. Marouzeau par ses collègues et élèves étrangers (pp. 451–460). Les Belles Lettres.
Nicolau d’Olwer, L. (1948b). Tomba florida. In Ofrena a París dels intel·lectuals catalans a l’exili (pp. 25–26). Editorial Albor.
Nicolau d’Olwer, L. (1951). Notes d’arqueologia abelardiana. 1. El segell d’Abelard. 2. La imatge de la Trinitat al Paraclet. In Miscel·lània Puig i Cadafalch. Recull d’estudis d’arqueologia, d’història de l’art i d’història oferts a Josep Puig i Cadafalch per la Societat Catalana d’Estudis Històric (vol. 1, pp. 255–260). Institut d’Estudis Catalans.
Nicolau d’Olwer, L. (1953). Sur quelques lettres de saint Bernard: avant ou après le concile de Sens. In Mélanges Saint Bernard. XXIVe Congrès de l’Association Bourguignonne des Sociétés Savantes (pp. 100–108). Association des Amis de Saint Bernard.
Nicolau d’Olwer, L. (2015). Pere Abelard. Un humanista del segle XII. Edició a cura de J. Batalla. Obrador Edèndum.
Nicolau d’Olwer, L. – Cuito i Canals, F. (2003). Epistolari de l’exili francès. Edició a cura d’E. Duran i M. Campabadal. Curial – Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Nolhac, P. (1907). Pétrarque et l’humanisme. Honoré Champion.
Orellius, I. C. (1841). Abaelardi et Heloissae Epistolae (II pars). Officina Ulrichiana.
Petrella, E. D. (1911). Sull’autenticità delle lettere di Abelardo ed Eloisa. Rendiconti dell’Istituto Lombardo di Science e Lettere, 44, 554–567 i 608–618.
Petrus Abaelardus (1855). Opera Omnia. In J. P. Migne (ed.), Patrologia cursus completus (vol. 178).
Pi-Sunyer, C. (1962). Reflexions sobre Lluís Nicolau d’Olwer. Pont blau, 111, 73–76.
Schmeidler, B. (1913 [1914]). Der Briefwechsel zwischen Abälard und Heloise eine Fälschung?, Archiv für Kulturgeschichte, 11, 1–30.
Schmeidler, B. (1940). Der Briefwechsel zwischen Abaelard und Heloise dennoch eine literarische Fiction Abaelards. Revue Bénédictine, 52, 85–95.
Scott Moncrieff, Ch. K. (trad.) (1925) The Letters of Abelard and Heloise. Translated from the Latin by C.K. Scott Moncrieff. Chapman.
Soler i Mòdena, R. – Miret i Raspall, E. (1995). Bibliografia de Lluís Nicolau d’Olwer. Amb un pròleg de V. Alsina i Keith. Institut d’Estudis Catalans.
Spinoza, B. (2013). Ètica. Traducció i edició a cura de J. Olesti. Marbot.
Tasis, R. (1962). En la mort de Lluís Nicolau d’Olwer: un gran català, un gran amic. Pont blau, 109, 2–5.
Vilà i Bayerri, M. (2009). Lluís Nicolau d’Olwer, medievalista (1904-1938). Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Vilà i Bayerri, M. – Molar i Navarro, J. (1996). Bibliografia sobre Lluís Nicolau d’Olwer. Llengua & Literatura, 7, 407–425.
Wheeler, B. (ed.) (2000). Listening to Heloise. The Voice of a Twelfth-Century Woman. St. Martin’s Press.