L’Antic Testament en la lírica i les novas a la Corona d’Aragó (segles XII-XV)
Resumen
El present article aborda les relacions entre la lírica i la narrativa breu que es feia a la Corona d’Aragó en el període que va dels segles XII al XV, o sigui entre Guillem de Berguedà i Jordi de Sant Jordi, i l’Antic Testament. Recullo les aparicions de figures bíbliques que serviran als escriptors per exemplificar diverses circumstàncies, ja d’ordre sentimental, generalment per proclamar la fidelitat a la dama; personal, en el cas de qui equipara el seu procés vital a algun personatge bíblic, com s’esdevé amb Ramon Llull; polític, tot justificant una determinada organització social; per exposar alguna lliçó de caire moral, amb especial remarca del discurs misogin, particularment en el cas del trobador que més recorre als textos bíblics com és Cerverí de Girona, i, és clar, sobretot en poemes de vituperi, amb el record dels personatges negatius, com podria ser Caïm.
Referencias
Badia, L. (1983). Poesia catalana del segle XIV. Edició i estudi del Cançoneret de Ripoll, Quaderns Crema.
Batalla, J. (2004). Ramon Llull. Lo desconhort. Lo cant de Ramon, Obrador Edèndum, Tona.
Cabré, M. (2011). Cerverí de Girona: un trobador al servei de Pere el Gran. Universitat de Barcelona/ Universitat de les Illes Balears.
Cabré, M. (2022). Evocacions bíbliques en l’obra de Cerverí de Girona. En J. Santanach, J. Ferrer, S. Dalemus (eds.) La Bíblia a la literatura catalana (pp. 75-99). Barcino.
Cantavella, R. (2013). El Facet, una ars amandi medieval. Institut Interuniversitari de Filologia valenciana/PAM.
Compagna, A. Mª (2021). Guillem de Torroella. La faula. Garnier, TLMA.
Coromines, J. (1991). Guillem de Cervera. Versos proverbials. Curial.
Fratta, A. (2005). Jordi de Sant Jordi. Poesies. Barcino, ENC.
Garel, J. (1973). La prière du plus grand péril. En Mélanges de Langue et de Littérature médiévales oferts à Pierre Le Gentil. SEDES, 311-318.
Langfors, A. (1924). Les chansons de Guilhem de Cabestanh. Honoré Champion, CFMA.
Lazzerini, L. (2010). Silva portentosa. Mucchi.
Méjean-Thiolier, S. i Notz-Grob, M. F. (1997). Nouvelles courtoises, LGF.
Olivar, M. (1927). Bernat Metge. Anselm Turmeda. Obres menors. Barcino, ENC.
Oroz, F. J. (1972). La lírica religiosa en la literatura provenzal antigua. Institución Príncipe de Viana.
Ors, J. (1977-1978). El Libre dels mariners (Text i caracterització literària). BRABLB, XXXVII, 213-252.
Pacheco, A. (1971) Testament de Bernat Serradell, de Vic. Barcino, ENC.
Pacheco, A. (1983) Blandin de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV. Edicions 62 i la Caixa.
Pacheco, A. (1997) Francesc de la Via. Obres. Quaderns Crema.
Pedretti, M. (2014). Anselm Turmeda. En Lola Badia (dir) Història de la Literatura Catalana, II, Literatura Medieval. Segles XIV-XV (239-260). Barcino.
Riquer, Martí de (1947) Obras completas del trovador Cerverí de Girona. Instituto Español de Estudios Mediterráneos.
Riquer, Martí de (1951) Andreu Febrer. Poesies. Barcino, ENC.
Riquer, Martí de (1959) Obras de Bernat Metge. Universitat de Barcelona, Biblioteca de Autores Barceloneses.
Riquer, Martí de (1996) Guillem de Berguedà. Poesies. Quaderns Crema.
Riquer, Martí de (1997) Antologia de poetes catalans. I. Època medieval. Galàxia Gutenberg/ Cercle de lectors.
Romeu, J. (1986) Ramon Llull. Poesies. Enciclopèdia Catalana.
Scarpati, O. (2008) Retorica del trobar. Le comparazioni nella lirica occitana. Viella.
Ullmann, W. (1983) Historia del pensamiento político en la Edad Media. Ariel.
Vatteroni, S. (1999) Falsa clercia. La poesia anticlericale dei trovatori. Edizioni dell’Orso.