Specula: Revista de Humanidades y Espiritualidad

Buscador

El bisbe Hug de Llupià, la Mare de Déu i Jaume I

Resumen

L’article examina la implicació del bisbe Hug de Llupià, àlies Bages (1397-1427), en la promoció del patrimoni artístic de la catedral de València a través de les figures de la Mare de Déu i del rei Jaume I. D’una banda, s’analitza la miniatura del foli 6r del Liber instrumentorum (Arxiu de la Catedral de València, Ms. 162) i els paral lelismes que aquesta obra estableix amb determinades imatges marianes. La devoció mariana del bisbe es constatava en un grup d’obres elaborades per destres artesans, que convé relacionar-les amb la defensa del dogma de la Immaculada Concepció. D’una altra, es comenta el document que certifica l’exposició de les armes de Jaume I –l’escut, l’esperó i el fre del cavall– a la capella major de la catedral. L’exhibició d’aquests objectes en el presbiteri representava la proclamació de la memòria del rei en el context espacial preeminent de la seu.

Citas

Alcoy, R. (2017). Anticipaciones del paraíso: el donante y la migración del sentido en el arte del occidente medieval. Vitoria-Gasteiz / Buenos Aires: Sans Soleil.

Aliaga, J. i Ramón, N. (2014). Bertomeu Coscollà and Valencia Cathedral’s Main Altarpiece: New Documents. La corónica: A Journal of Medieval Hispanic Languages, Literatures & Cultures (42), 15–52.

Bacci, M. (2004). Kathreptis, o la Veronica della Vergine. Iconographica (3), 11–37.

Bango, I. (1992). El espacio para enterramientos privilegiados en la arquitectura medieval española. Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte (4), 93–132.

Barrientos, M. (2012). El maestro del Liber Instrumentorum. Un estudio sobre la miniatura valenciana del gótico internacional. Revista de l’Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica. Art i Societat (1), 31–42.

Baschet, J. (2011). L’image et son lieu: qualques remarques générales. En E. Palazzo, L’image médievale: fonctions dans l’espace sacre et structuration de l’espace cultual (pp. 179–204). Turnhout: Brepols.

Baydal, V. (2011). Els fonaments del pactisme valencià Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de València (c. 1250 - c. 1365) (tesi doctoral inèdita). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.

Bedos-Rezak, B. M. (2011). When ego was a imago. Leiden / Boston: Brill.

Benito, F. (1998). Los Hernandos: pintores hispanos del entorno de Leonardo. València: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.

Bofarull, A. de (1860). Crónica catalana de Ramon Muntaner. Texto original y traducción castellana. Acompañada de numerosas notas. Barcelona: Jaime Jepús.

Bohigas, P. (1968). El maestro del Liber Instrumentorum de la Catedral de Valencia. En A. Altisent, Martínez Ferrando, archivero: miscelánea de estudios dedicados a su memoria (pp. 53–64). Madrid: Asociación de Bibliotecarios, Archiveros y Arqueólogos.

Bohigas, P. (1980). Analogies entre les obres dels miniaturistes del temps del rei Martí i del mestre del Liber Instrumentorum de la Catedral de València, seguides d’algunes indicacions codicològiques. En Primer Congreso de Historia del País Valenciano (pp. 693–700). València: Universitat de València. 2 vols.

Bru, S. i Catalá, M. Á. (1986). L’arxiu i museu històric de la ciutat de València. València: Ajuntament de València.

Carrero, E. (2014). La catedral de Valencia, la liturgia desbordada. En E. Carrero Santamaría, Arquitectura y liturgia: el contexto artístico de las consuetas catedralicias en la Corona de Aragó (pp. 341–393). Palma de Mallorca: Objeto Perdido.

Castelló, F. (2019). El tesoro medieval de la Catedral de Valencia (tesi doctoral inèdita). València: Universitat de València.

Catalá, M. Á. i Llorens, M. (2007). La Inmaculada Concepción en la historia, la literatura y el arte del pueblo valenciano. València: Biblioteca Valenciana.

Cingolani, S. M. (2008). La memòria dels reis. Les quatre grans cròniques. Barcelona: Base.

Crispí, M. (1996a). La difusió de les veròniques de la Mare de Déu a les catedrals de la Corona d’Aragó a finals de l’Edat Mitjana. Lambard (9), 83–103.

Crispí, M. (1996b). La verònica de Madona Santa Maria i la processó de la Puríssima organitzada per Martí l’Humà. Locus Amoenus (2), 85–101.

Escartí, V. J. (2021). Jaume I en la memòria d’un poble. El rei Conqueridor en la literatura i en la historiografia, del segle XIII al XX. València: Generalitat Valenciana.

Escartí, V. J. i Ribera, J. (2019). El Llibre de memòries de la ciutat de València (1308-1644). València: Ajuntament de València.

Español, F. (2001). Reliquiari de la Verònica de la Mare de Déu, c. 1398?. En El Renaixement mediterrani (pp. 149–152). Madrid: Museo Thyssen / Museu de Belles Arts de València.

Español, F. (2002–2003). El Salterio y Libro de Horas de Alfonso el Magnánimo y el cardenal Joan de Casanova. Locus Amoenus (6), 91–114.

Ferrando, A. (2008). Jaume I: Chrònica o comentaris del gloriosíssim e invic-tíssim rey en Jacme Primer. València: Generalitat Valenciana.

Ferrando, A. i Escartí, V. J. (2010). Llibre dels feits del rei en Jaume I. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Folz, R. (1984). Les saints rois du moyen âge en Occident (6e-13e siècles). Bruxelles: Subsidia Hagiographica.

Fuentes, B. (1922). La imagen de la Virgen en los sellos (Estudio de sigilografía española de los siglos XIII, XIV y XV). Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos (26)2, 495–526.

García Marsilla, J. V. (2013). El impacto de la Corte en la ciudad: Alfonso el Magnánimo en Valencia (1425-1428). En J. M. Carretero, i A. Galán, El Alimento del Estado y la salud de la Res Publica. Orígenes, estructura y desarrollo del gasto público en Europa (pp. 291–308). Madrid: Universidad de Málaga / Instituto de Estudios Fiscales.

Gavara, J. (1998). Catálogo. En Reliquie e reliquiari nell’espansione mediterranea della Corona d’Aragona: il Tesoro della Cattedrale di Valenza (pp. 135–178). València: Generalitat Valenciana.

Gazulla, F. (1905). Los Reyes de Aragón y la Purísima Concepción de María Santísima. Barcelona: Casa Provincial de Caridad.

Gimeno, F. M. (2017). Iacobi primi instrumenta in archivo Sedis Valentinae asservata. València: Publicacions de la Universitat de València.

Gómez Frechina, J. (2011). Los Hernandos: pintores 1505-1525/c. 1475-1536. Madrid: Arco-Libros.

Granell, F. (2017). De gloriosa recordació. La imatge miticada de Jaume I a la València baixmedieval. Ars Longa (26), 51–66.

Lacuesta, A. E. (2013). Liber instrumentorum de la Catedral de Valencia. Edición crítica y estudio (tesi doctoral inèdita). València: Universitat de València.

Martí, J. (1994). Libre de antiquitats de la seu de València. València / Barcelona: Institut Universitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Martí, J. i Serra, X. (2009). La consueta de la seu de València dels segles XVI-XVII. Estudi i edició del Ms. 405 de l’ACV. València: Facultat de Teologia de Sant Vicent Ferrer.

Miquel, M. (2008). Retablos, prestigio y dinero: talleres y mercado de pintura en la Valencia del gótico internacional. València: Publicacions de la Universitat de València.

Miralles, M. (2011). Crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnànim (a cura de M. Rodrigo). València: Publicacions de la Universitat de València.

Miravall, R. (2016). Episcopologi dertosense. Introducció a la història de la societat i de l’Església de Tortosa. Tortosa: UNED.

Mocholí, E. (2007). Imagen-relicario de la Virgen y el Niño. En Exposició La llum de les Imatges: Lux Mundi (pp. 266–269). València: Generalitat Valenciana.

Molina, J. (1999). Arte, devoción y poder en la pintura tardogótica catalana. Murcia: Universidad de Murcia.

Molina, J. (2011). Contra turcos. Alfonso d’Aragona e la retorica visiva della crociata. En G. Abbamonte, La battaglia nel Rinascimento meridionale (pp. 97–110). Roma: Viella.

Narbona, R. (1994). El nueve de octubre. Reseña histórica de una fiesta valenciana: siglos XIV-XX. Revista d’història medieval, 5, 231–290.

Narbona, R. (1996). Héroes, tumbas y santos: la conquista en las devociones de Valencia medieval. Saitabi: revista de la Facultat de Geografia i Història (46), 293–320.

Narbona, R. (2018). Política i ciutadania a la València de sant Vicent Ferrer. Afers, (33)90–91, 425–450.

Navarro, M. (1998). Pignora sanctorum. En torno a las reliquias, su culto y las funciones del mismo. En J. Gavara, i M. Navarro, Reliquie e reliquiari nell’espansione mediterranea della Corona d’Aragona: il Tesoro della Cattedrale di Valenza (pp. 95–133). València: Generalitat Valenciana.

Navarro, M. (2007). Mandato del Cardenal Alfonso de Borja. En X. Company, V. Pons i J. Aliaga (coms.), La Llum de les Imatges (pp. 146–149). València: Generalitat Valenciana.

Olmos, E. (1949). Los prelados valentinos. Historia Eclesiástica (103). Madrid: Instituto Jerónimo Zurita.

Pérez de Heredia, I. (1994). Sínodos medievales de Valencia. Roma: Instituto Español de Historia Eclesiástica.

Pérez Monzón, O. (2009). Heráldica versus imagen. En I. Bango, Alfonso X el Sabio (pp. 94–101). Murcia: Ayuntamiento de Murcia.

Planas, J. (1992). Recepción y asimilación de formas artísticas francesas en la miniatura catalana del estilo internacional y su proyección en el reino de Valencia. En M. M. Lozano Bartolozzi, VIII Congreso del CEHA (pp. 119127). Mérida: Editora Regional de Extremadura.

Planas, J. (2011). El poder religiós: llibres il·luminats per als bisbes catalans baixmedievals (segles XIV-XV). Ars Longa (20), 37–48.

Pons, V. (2000). Heráldica Episcopal Valentina (ss. XIII-XVI). Memoria ecclesiae, 17, 585–612.

Puig, J. de (1979). Nicolau Eimeric i Raimon Astruc de Cortielles. Noves dades a propòsit de la controvèrsia entorn de 1395. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins (25), 309–331.

Ramón, N. (2002). El origen de la familia Crespí: iluminadores valencianos. Sogorb: Artes Gráficas Manuel Tenas.

Ramón, N. (2007a). La iluminación de manuscritos en la Valencia gótica (1290-1458). València: Conselleria de Cultura, Educació i Esport / Biblioteca Valenciana.

Ramón, N. (2007b). Imágenes de devoción en la miniatura valenciana del siglo XV. En Exposició La llum de les Imatges: Lux Mundi (pp. 513–535). València: Generalitat Valenciana.

Recht, R. (1999). Le croire et le voir: l’art des cathédrales XIIe-XVe siècle. Paris: Gallimard.

Rodrigo, M. (2013). La heráldica en la puerta de los Apóstoles de la Catedral de Valencia. Archivo de Arte Valenciano (94), 17–28.

Rubió, A. (1908-1921). Documents per a la història de la cultura catalana medieval. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans (Edició facsímil, II vols., 2000).

Rubio, A. (1998). Epistolari de la València medieval. València: Institut de Filologia Valenciana.

Rubio, A. (2008). Jaime I. La imagen del monarca en la Valencia de los siglos XIV-XV. En G. Colón, i T. Martínez, El rei Jaume I. Fets, actes i paraules(pp. 129–155). Castelló de la Plana: Fundació Germà Colón Domènech.

Ruiz, F. (2011). Els primers Trastàmara: la legitimació mariana d’un llinatge. En M. R. Terés, Capitula facta et firmata: inquietuds artístiques en el qua-tre-cents (pp. 71–112). Valls: Cossetània.

Ruiz, J. C. (2006). Capillas Reales funerarias catedralicias de Castilla y León: nuevas hipótesis interpretativas de las catedrales de Sevilla, Córdoba y Toledo. Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte (18), 9–30.

Salas, X. (1936). Una obra de Bartomeu Coscollà, argenter. La Verònica de la Verge a la catedral de València. En Homenatge a Antoni Rubió i Lluch: miscel·lània d’estudis, literaris, històrics i lingüístics (pp. 425–439). Barcelona.

Sanchis Sivera, J. (1909). La catedral de Valencia: guía histórica y artística. València: París Valencia Vives Mora.

Sanchis Sivera, J. (1930). Bibliología valenciana. Anales del Centro de Cultura Valenciana (6), 81–132.

Sanchis Sivera, J. (1999). Estudis d’història cultural (a cura de M. Rodrigo). València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Serra, A. (2018). Memorias de reyes y memorias de la ciudad. Valencia entre la conquista cristiana y el reinado de Fernando el Católico (1238-1476). Codex aquilarensis (34), 143–168.

Serrano, M. (2018). Los espacios de la muerte en la Corona de Aragón. Exequias y enterramiento del Senyor Rei: del Planctus al Offici de defunctis. En F. Arias, i P. Martínez, Los espacios del rey: poder y territorio en las monarquías hispánicas (siglos XII-XIV) (pp. 491–515). Bilbao: Universidad del País Vasco.

Soler, I. i Carrascosa, B. (2014). Sellos de prelados valentinos medievales en la catedral metropolitana de Valencia. En Jornadas de Investigación Emergente en Conservación y Restauración de Patrimonio (pp. 383–390). València: Ed. Universitat Politècnica de València.

Teixidor, J. (1895). Antigüedades de Valencia: observaciones críticas donde con instrumentos auténticos se destruye lo fabuloso, dejando en su debida estabilidad lo bien fundado. València: Francisco Vives Mora. 2 vols.

Thérel, M-L. (1984). Le triomphe de la Vierge-Eglise à l’origine du décor du portail occidental de Notre-Dame de Senlis: sources historiques, littéraires et iconographiques. Paris: CNRS.

Torre, A. de la. (1920). La colección sigilográfica del Archivo Catedral de Valencia (continuación). Archivo de Arte Valenciano (6), 50–64.

Tourtoulon, Ch. (1874). Don Jaime I El Conquistador, Rey de Aragón, Conde de Barcelona, Señor de Montpeller: según la crónicas y documentos inéditos. València: José Doménech.

Villalba, A. (1964). La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV. València: Institució Alfons el Magnànim.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.