
VOLUM 16 MONOGRÀFIC
LA HAGIOGRAFÍA EN LA EDAD MODERNA: DINÁMICAS DE ADAPTACIÓN Y REESCRITURA DE LA TRADICIÓN MEDIEVAL
Specula és una revista científica adscrita a l’Institut d’Investigació IVEMIR (Institut Isabel de Villena d’Estudis Medievals i Renaixentistes) de la UCV. El títol que designa la revista, Specula, remunta a la tradició medieval, segons la qual tota la creació és un reflex, a mode d’espill, de l’obra de Déu. Existeix tot un corrent d’obres, com ara Speculum Humanae Salvationis, Speculum naturale, Speculum morale, Speculum historiale, Speculum doctrinale, en les quals s’inspira també el valencià Spill de Jaume Roig, que tenen en comú, precisament, la visió ordenada d’un món fet a imatge de Déu; es tracta d’obres de tipus moralitzant, didàctic, sapiencial i enciclopèdic, en què la interdisciplinarietat és més que evident. En aquestes obres, la finalitat de les quals és ensenyar i adoctrinar el receptor, hi ha cabuda per al contingut històric, filosòfic, teològic, literari, mèdic, científic, etc. És des d’aquest vessant compendiador del saber, com a recerca de la veritat científica, a més del rerefons moralitzant i espiritual que s’associa al terme Specula, que s’entén la revista Specula. Revista de Humanidades y Espiritualidad, en sistema de publicació contínua, i editada en format electrònic. L’àmbit temàtic dels estudis que s’hi publiquen, abraça, doncs, les Humanitats i l’espiritualitat, des de diversos enfocaments, seguint la tradició “especular” esmentada: teologia, filosofia, història, cultura, literatura, edició de textos, història de l’art, devoció popular, projectes innovadors en humanitats digitals de textos espirituals medievals, literatura comparada, sempre amb la finalitat última d’estudiar el binomi Humanitats-Espiritualitat. Els períodes que abraça l’àmbit d’estudi de la revista són els segles XIII a XVII, en el conjunt de les llengües romàniques.
El volum 16 reuneix, sota la coordinació de Carme Arronis, set estudis dedicats a la revisió de l’hagiografia hispànica d’origen medieval durant l’Edat Moderna. Fruit dels projectes ITHAHIS i COMEDIC, el monogràfic examina com els relats de sants medievals van continuar transmetent-se als segles xvi i xvii, sotmesos a processos de revisió i reescriptura que responien a noves exigències doctrinals, metodològiques i retòriques. A partir de la idea, molt estesa, que l’hagiografia postridentina va trencar amb la tradició medieval i en va depurar de manera sistemàtica els elements més problemàtics, les contribucions revelen dinàmiques més complexes de continuïtat, adaptació i legitimació.
L’aportació introductòria d’Arronis estableix el marc teòric i metodològic del conjunt des de l’anàlisi comparada dels santorals d’Alonso de Villegas i Pedro de Ribadeneira, les dues compilacions de major difusió en l’àmbit hispànic postridentí. A partir d’ací, els sis estudis de cas s’ordenen al voltant de tres eixos: els itineraris textuals i editorials de la matèria hagiogràfica (Juan Pérez-Sevilla i Joan Mahiques); les transformacions lligades als nous criteris d’autoritat, legitimació i reorganització narrativa (Juan Mira i Blanca Soto); i la pervivència de l’element meravellós reorientat cap a fins instructius i apologètics (Daniel Mur i Juan José Pozo-Prado). En conjunt, el volum ofereix una comprensió més matisada dels mecanismes de transmissió del llegat devocional medieval en el món hispànic modern.
En aquest volum 16 de Specula, seguint amb el principi de la ciència en obert, s’indica que els números de la revista estan allotjats al repositori OSF (Open Science Framework): Specula. Revista de Humanidades y Espiritualidad (SRHS) https://doi.org/10.17605/OSF.IO/SHA29.
Per tal de citar un article de Specula, a la referència de l’autor, títol, volum, pàgines, i DOI, es completarà la referència indicant que aquest repositori està registrat en OpenDOAR (Directory of Open Access Repositories): https://v2.sherpa.ac.uk/id/repository/10858. Per exemple:
Troiano, A. (2024). Quella cotale presenza della sua umanità passionata: immagini e affetti nello Specchio di Croce di Domenico Cavalca. Specula, Revista De Humanidades y Espiritualidad, 8(1), 33–77. https://doi.org/10.46583/specula_2023.1.1130 [Acceso abierto DOAR: https://v2.sherpa.ac.uk/id/repository/10858]
En el seu conjunt, les investigacions reunides en aquestes pàgines ofereixen una contribució rellevant per a comprendre la complexitat institucional, els discursos normatius i l’agència social que han vertebrat el desenvolupament de les mentalitats i les pràctiques culturals en el món occidental.
Esperem que en els successius números rebem les vostres propostes de divulgació científica, d’acord amb els valors, sobretot en benefici col·lectiu de la societat, en els quals se sustenta la ciència oberta, tal com promulga la UNESCO (2021).
Specula edita treballs sobre Humanitats i l’espiritualitat en els segles xiii a xvii en el context europeu, tal com s’evidencia en les llengües en què estan escrits els articles que conformen aquest volum. En aquest sentit, les llengües admeses per a la publicació dels originals són: castellà, valencià, francés, italià, portugués, a més de l’anglés, sempre que suposen una aportació novedosa i original. Des de la direcció de la revista Specula, que s’edita en mode de publicació contínua, amb volums publicats en juny i en desembre, convidem els investigadors a compartir el resultat de la seua recerca científica, atenent al rigor necessari, que es garantirà amb el sistema de revisió per especialistes externs.
Anna Isabel Peirats Navarro
Directora de Specula. Revista de humanidades y espiritualidad.
Directora de l’IVEMIR (Institut Isabel de Villena d’Estudis Medievals i Renaixentistes) - UCV (Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir)
Directora de l’editorial Ultreia de l’IVEMIR-UCV
VOLUMEN 16 MONOGRÁFICO
LA HAGIOGRAFÍA EN LA EDAD MODERNA: DINÁMICAS DE ADAPTACIÓN Y REESCRITURA DE LA TRADICIÓN MEDIEVAL
Specula es una revista científica adscrita al Instituto de Investigación IVEMIR (Institut Isabel de Villena d’Estudis Medievals i Renaixentistes) de la UCV. El título que designa la revista, Specula, remite a la tradición medieval, según la cual toda la creación es un reflejo, a modo de espejo, de la obra de Dios. Existe toda una corriente de obras, tales como Speculum Humanae Salvationis, Speculum naturale, Speculum morale, Speculum historiale, Speculum doctrinale, en las que se inspira también el valenciano Spill de Jaume Roig, que tienen en común, precisamente, la visión ordenada de un mundo hecho a imagen de Dios; se trata de obras de tipo moralizante, didáctico, sapiencial y enciclopédico, en las que la interdisciplinariedad es más que evidente. En estas obras, cuya finalidad es enseñar y adoctrinar al receptor, hay cabida para el contenido histórico, filosófico, teológico, literario, médico, científico, etc. Es desde esta perspectiva compendiadora del saber, como búsqueda de la verdad científica, además del trasfondo moralizante y espiritual que se asocia al término Specula, que se entiende la revista Specula. Revista de Humanidades y Espiritualidad, en sistema de publicación continua, y editada en formato electrónico. El ámbito temático de los estudios que se publican en Specula abarca, pues, las humanidades y la espiritualidad, desde diversos enfoques, siguiendo la tradición “especular” mencionada: teología, filosofía, historia, cultura, literatura, edición de textos, historia del arte, devoción popular, proyectos innovadores en humanidades digitales de textos espirituales medievales, literatura comparada, siempre con el fin último de estudiar el binomio humanidades-espiritualidad. Los períodos que abarca el ámbito de estudio de la revista son los siglos XIII a XVII, en el conjunto de las lenguas románicas.
El volumen 16 reúne, bajo la coordinación de Carme Arronis, siete estudios dedicados a la revisión de la hagiografía hispánica de origen medieval durante la Edad Moderna. Fruto de los proyectos ITHAHIS y COMEDIC, el monográfico examina cómo los relatos de santos medievales siguieron transmitiéndose en los siglos XVI y XVII, sometidos a procesos de revisión y reescritura que respondían a nuevas exigencias doctrinales, metodológicas y retóricas. Frente a la idea, muy extendida, de que la hagiografía postridentina rompió con la tradición medieval y depuró de manera sistemática sus elementos más problemáticos, las contribuciones revelan dinámicas más complejas de continuidad, adaptación y legitimación.
La aportación introductoria de Arronis establece el marco teórico y metodológico del conjunto a partir del análisis comparado de los santorales de Alonso de Villegas y Pedro de Ribadeneira, las dos compilaciones de mayor difusión en el ámbito hispánico postridentino. A partir de ahí, los seis estudios se ordenan en torno a tres ejes: los itinerarios textuales y editoriales de la materia hagiográfica (Juan Pérez-Sevilla y Joan Mahiques); las transformaciones ligadas a los nuevos criterios de autoridad, legitimación y reorganización narrativa (Juan Mira y Blanca Soto); y la pervivencia de lo maravilloso reorientado hacia fines instructivos y apologéticos (Daniel Mur y Juan José Pozo-Prado). En conjunto, el volumen ofrece una comprensión más matizada de los mecanismos de transmisión del legado devocional medieval en el mundo hispánico moderno.
En este volumen 16 de Specula, adhiriéndose al principio de ciencia abierta, se indica que los números de la revista están alojados en el repositorio OSF (Open Science Framework): Specula. Revista de Humanidades y Espiritualidad (SRHS) https://doi.org/10.17605/OSF.IO/SHA29.
Para citar un artículo de Specula, además de la referencia del autor, título, volumen, páginas y DOI, se debe notar que este repositorio está registrado en OpenDOAR (Directory of Open Access Repositories): https://v2.sherpa.ac.uk/id/repository/10858. Por ejemplo:
Troiano, A. (2024). Quella cotale presenza della sua umanità passionata: immagini e affetti nello Specchio di Croce di Domenico Cavalca. Specula, Revista De Humanidades y Espiritualidad, 8(1), 33–77. https://doi.org/10.46583/specula_2023.1.1130 [Acceso abierto DOAR: https://v2.sherpa.ac.uk/id/repository/10858].
En su conjunto, las investigaciones reunidas en estas páginas ofrecen una contribución relevante para comprender la complejidad institucional, los discursos normativos y la agencia social que han vertebrado el desarrollo de las mentalidades y las prácticas culturales en el mundo occidental.
Esperamos que en los sucesivos números recibamos vuestras propuestas de divulgación científica, de acuerdo con los valores, sobre todo en beneficio colectivo de la sociedad, en los que se sustenta la ciencia abierta, tal como promulga la UNESCO (2021).
Specula edita trabajos sobre humanidades y espiritualidad en los siglos xiii a xvii en el contexto europeo, tal como se evidencia en las lenguas en las que están escritos los artículos que conforman este volumen. En este sentido, las lenguas admitidas para la publicación de los originales son: castellano, valenciano, francés, italiano, portugués, además del inglés, siempre que supongan una aportación novedosa y original. Desde la dirección de la revista Specula, que se edita en modo de publicación continua, con volúmenes publicados en junio y en diciembre, invitamos a los investigadores a compartir el resultado de su investigación científica, atendiendo al rigor necesario, que se garantiza con el sistema de revisión por especialistas externos.
Anna Isabel Peirats Navarro
Directora de Specula. Revista de humanidades y espiritualidad
Directora del IVEMIR (Institut Isabel de Villena d’Estudis Medievals i Renaixentistes) - UCV (Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir)
Directora de Ultreia, editorial del IVEMIR-UCV
VOLUME 16 MONOGRAPHIC
LA HAGIOGRAFÍA EN LA EDAD MODERNA: DINÁMICAS DE ADAPTACIÓN Y REESCRITURA DE LA TRADICIÓN MEDIEVAL
Specula is a scientific journal linked to the IVEMIR Research Institute (Institut Isabel de Villena d’Estudis Medievals i Renaixentistes) of the UCV. The title of the journal, Specula, refers to the medieval idea that creation is a mirror reflection of the work of God. Many works of medieval literature, such as Speculum Humanae Salvationis, Speculum naturale, Speculum morale, Speculum historiale, Speculum doctrinale, which also inspired the Valencian work Spill by Jaume Roig, all describe an ordered vision of a world made in the image of God; these are moralizing, didactic, sapiential and encyclopedic works that are inherently interdisciplinary. In all of these, the purpose is to teach and instruct the recipient, and there is space for content that is historical, philosophical, theological, literary, medical, scientific, etc. It is the idea of an interdisciplinary search for knowledge, connoted by the term Specula, that the journal is understood. Specula. Revista de Humanidades y Espiritualidad operates under a continuous publication system and is published in electronic format. The thematic scope of the studies published in Specula, therefore, includes the humanities as well as spirituality, reflecting different approaches and following the aforementioned “specular” tradition: theology, philosophy, history, culture, literature, text editing, history of art, popular devotion, innovative projects in digital humanities on medieval spiritual texts, comparative literature, with the ultimate aim of studying the Humanities-Spirituality pairing. The periods covered in the journal are the thirteenth to the seventeenth century, with articles in all the Romance languages.
Volume 16, coordinated by Carme Arronis, brings together seven studies devoted to the revision of medieval Hispanic hagiography during the early modern period. The product of the ITHAHIS and COMEDIC research projects, the monographic issue examines how medieval accounts of the saints continued to be transmitted throughout the sixteenth and seventeenth centuries, subject to processes of revision and rewriting that responded to new doctrinal, methodological and rhetorical demands. Against the widespread notion that post-Tridentine hagiography broke with the medieval tradition and systematically purged its most problematic elements, the contributions reveal more complex dynamics of continuity, adaptation and legitimation.
Arronis’s introductory contribution establishes the theoretical and methodological framework of the volume through a comparative analysis of the legendaries of Alonso de Villegas and Pedro de Ribadeneira, the two most widely circulated compilations in the post-Tridentine Hispanic context. The six case studies that follow are organized around three axes: the textual and editorial itineraries of hagiographic material (Juan Pérez-Sevilla and Joan Mahiques); the transformations linked to new criteria of authority, legitimation and narrative reorganization (Juan Mira and Blanca Soto); and the survival of the marvellous, redirected towards instructive and apologetic ends (Daniel Mur and Juan José Pozo-Prado). As a whole, the volume offers a more nuanced understanding of the mechanisms by which the medieval devotional legacy was transmitted in the early modern Hispanic world.
In this volume 16 of Specula, adhering to the principle of open science, it is indicated that the issues of the journal are hosted in the OSF (Open Science Framework) repository: Specula. Revista de Humanidades y Espiritualidad (SRHS) https://doi.org/10.17605/OSF.IO/SHA29.
To cite an article from Specula, in addition to the author’s reference, title, volume, pages, and DOI, it should be noted that this repository is registered in OpenDOAR (Directory of Open Access Repositories): https://v2.sherpa.ac.uk/id/repository/10858. For example:
Troiano, A. (2024). Quella cotale presenza della sua umanità passionata: immagini e affetti nello Specchio di Croce di Domenico Cavalca. Specula, Revista De Humanidades y Espiritualidad, 8(1), 33–77. https://doi.org/10.46583/specula_2023.1.1130 [Open Access DOAR: https://v2.sherpa.ac.uk/id/repository/10858].
Taken as a whole, the studies gathered in these pages offer a relevant contribution to understanding the institutional complexity, normative discourses and social agency that have shaped the development of mentalities and cultural practices in the Western world.
We hope that in the following issues we will receive your proposals for scientific dissemination, in accordance with the values, above all for the collective benefit of society, on which open science is based, as promulgated by UNESCO (2021).
Specula publishes works on humanities and spirituality from the thirteenth to the seventeenth century in the European context, as confirmed by the languages in which the articles in this issue are written. Languages admitted for publication are: Spanish, Valencian, French, Italian and Portuguese, in addition to English. Articles must be hitherto unpublished and original contributions. The management of the journal Specula, which is published under a continuous publication system, with volumes issued in June and December, invites researchers to share the results of their scholarly research, paying attention to the necessary rigour, which will be guaranteed by a review system involving external specialists.
Anna Isabel Peirats Navarro
Director of Specula. Revista de humanidades y espiritualidad
Director of IVEMIR (Institut Isabel de Villena d’Estudis Medievals i Renaixentistes) - UCV (Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir)
Director of Ultreia (IVEMIR-UCV)
VOLUME 16 MONOGRAFICO
LA HAGIOGRAFÍA EN LA EDAD MODERNA: DINÁMICAS DE ADAPTACIÓN Y REESCRITURA DE LA TRADICIÓN MEDIEVAL
Specula è una rivista scientifica collegata all’Istituto di ricerca IVEMIR (Institut Isabel de Villena d’Estudis Medievals i Renaixentistes) dell’UCV. Il titolo che designa la rivista, Specula, si riferisce alla tradizione medievale, secondo la quale tutta la creazione è un riflesso a specchio dell’opera di Dio. C’è un intero flusso di opere, come Speculum Humanae Salvationis, Speculum naturale, Speculum morale, Speculum historiale, Speculum doctrinale, collegate anche all’opera valenciana Spill di Jaume Roig, che hanno in comune, appunto, la visione ordinata di un mondo fatto ad immagine di Dio; si tratta di opere di tipo moralizzante, didattico, sapienziale ed enciclopedico, in cui l’interdisciplinarietà è più che evidente. In queste opere, il cui scopo è insegnare e istruire il destinatario, c’è spazio per contenuti storici, filosofici, teologici, letterari, medici, scientifici, ecc. È da questa prospettiva complementare della conoscenza, come ricerca della verità scientifica, oltre al background moralizzante e spirituale associato al termine Specula, che viene intesa la rivista. Specula. Revista de Humanidades y Espiritualidad opera in regime di pubblicazione continua ed è edita in formato elettronico. L’ambito tematico degli studi pubblicati su Specula abbraccia quindi le discipline umanistiche e la spiritualità, da diversi approcci, seguendo la suddetta tradizione “speculare”: teologia, filosofia, storia, cultura, letteratura, redazione di testi, storia dell’arte, devozione popolare, progetti innovativi in discipline umanistiche digitali di testi spirituali medievali, letteratura comparata, sempre con l’obiettivo ultimo di studiare il binomio Studi umanistici-Spiritualità. I periodi coperti dall’ambito di studio della rivista vanno dal XIII al XVII secolo, nell’insieme delle lingue romanze.
Il volume 16, coordinato da Carme Arronis, raccoglie sette studi dedicati alla revisione dell’agiografia ispanica di origine medievale durante l’età moderna. Frutto dei progetti ITHAHIS e COMEDIC, il monografico esamina come i racconti dei santi medievali continuarono a essere trasmessi nei secoli XVI e XVII, sottoposti a processi di revisione e riscrittura che rispondevano a nuove esigenze dottrinali, metodologiche e retoriche. Contro l’idea, assai diffusa, che l’agiografia post-tridentina abbia rotto con la tradizione medievale depurandone sistematicamente gli elementi più problematici, i contributi rivelano dinamiche più complesse di continuità, adattamento e legittimazione.
Il contributo introduttivo di Arronis stabilisce il quadro teorico e metodologico dell’insieme a partire dall’analisi comparata dei santorali di Alonso de Villegas e Pedro de Ribadeneira, le due compilazioni di maggiore diffusione nel contesto ispanico post-tridentino. I sei studi di caso che seguono si organizzano attorno a tre assi: gli itinerari testuali ed editoriali della materia agiografica (Juan Pérez-Sevilla e Joan Mahiques); le trasformazioni legate ai nuovi criteri di autorità, legittimazione e riorganizzazione narrativa (Juan Mira e Blanca Soto); e la sopravvivenza del meraviglioso, riorientato verso fini istruttivi e apologetici (Daniel Mur e Juan José Pozo-Prado). Nel suo insieme, il volume offre una comprensione più sfumata dei meccanismi di trasmissione dell’eredità devozionale medievale nel mondo ispanico moderno.
In questo volume 16 di Specula, aderendo al principio della scienza aperta, si indica che i numeri della rivista sono ospitati nel repository OSF (Open Science Framework): Specula. Revista de Humanidades y Espiritualidad (SRHS) https://doi.org/10.17605/OSF.IO/SHA29
Per citare un articolo di Specula, oltre alla referenza dell’autore, titolo, volume, pagine e DOI, si deve notare che questo repository è registrato in OpenDOAR (Directory of Open Access Repositories): https://v2.sherpa.ac.uk/id/repository/10858. Per esempio:
Troiano, A. (2024). Quella cotale presenza della sua umanità passionata: immagini e affetti nello Specchio di Croce di Domenico Cavalca. Specula, Revista De Humanidades y Espiritualidad, 8(1), 33–77. https://doi.org/10.46583/specula_2023.1.1130 [Accesso aperto DOAR: https://v2.sherpa.ac.uk/id/repository/10858].
Nel loro insieme, le ricerche raccolte in queste pagine offrono un contributo rilevante per comprendere la complessità istituzionale, i discorsi normativi e l’agency sociale che hanno plasmato lo sviluppo delle mentalità e delle pratiche culturali nel mondo occidentale.
Ci auguriamo che nei prossimi numeri riceveremo le vostre proposte di divulgazione scientifica, in conformità con i valori, soprattutto a beneficio collettivo della società, su cui si basa la scienza aperta, come promulgato dall’UNESCO (2021).
Specula pubblica opere su studi umanistici e spiritualità dal XIII al XVII secolo nel contesto europeo, come confermano le lingue in cui sono scritti gli articoli che compongono questo numero. In questo senso, le lingue ammesse per la pubblicazione degli articoli sono: spagnolo, valenziano, francese, italiano, portoghese, oltre all’inglese, purché rappresentino un contributo inedito e originale. Dalla direzione della rivista Specula, che opera in regime di pubblicazione continua, con volumi pubblicati in giugno e in dicembre, si invitano i ricercatori a condividere i risultati della loro ricerca scientifica, prestando attenzione al necessario rigore, che sarà garantito con il sistema di revisione da specialisti esterni.
Anna Isabel Peirats Navarro
Directora de Specula. Revista de Humanidades y Espiritualidad
Directora del IVEMIR (Institut Isabel de Villena d’Estudis Medievals i Renaixentistes) - UCV (Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir)
Directora de Ultreia (IVEMIR-UCV)
VOLUME 16 MONOGRÁFICO
LA HAGIOGRAFÍA EN LA EDAD MODERNA: DINÁMICAS DE ADAPTACIÓN Y REESCRITURA DE LA TRADICIÓN MEDIEVAL
Specula é uma revista científica associada ao Instituto de Pesquisa IVEMIR (“Institut Isabel de Villena d’Estudis Medievals i Renaixentistes”) da UCV. O título da revista, Specula, remete para a tradição medieval, segundo a qual toda a criação é um reflexo, semelhante a um espelho, da obra de Deus. Há toda uma série de obras, como Speculum Humanae Salvationis, Speculum naturale, Speculum morale, Speculum historiale, Speculum doctrinale, em que também se inspira o valenciano Spill de Jaume Roig, que têm em comum, precisamente, a visão ordenada de um mundo feito à imagem de Deus; são obras de tipo moralizante, didático, sapiencial e enciclopédico, em que a interdisciplinaridade é mais do que evidente. Nestas obras, cujo objetivo é ensinar e doutrinar o destinatário, há espaço para um conteúdo histórico, filosófico, teológico, literário, médico, científico, etc. É desde essa perspetiva agregadora do conhecimento, como busca da verdade científica, além do fundo moralizante e espiritual que se associa ao termo Specula, que se entende a revista. Specula. Revista de Humanidades y Espiritualidad opera em sistema de publicação contínua e é editada em formato eletrónico. O âmbito temático dos estudos publicados na Specula abrange, portanto, as Humanidades e a Espiritualidade, a partir de diferentes abordagens, seguindo a tradição “especular” acima mencionada: teologia, filosofia, história, cultura, literatura, edição de textos, história da arte, devoção popular, projetos inovadores em humanidades digitais de textos espirituais medievais, literatura comparada, sempre com o objetivo final de estudar o binómio Humanidades-Espiritualidade. O período abrangido pelo âmbito de estudo da revista vai dos séculos XIII ao XVII, no conjunto das línguas românicas.
O volume 16, coordenado por Carme Arronis, reúne sete estudos dedicados à revisão da hagiografia hispânica de origem medieval durante a Idade Moderna. Fruto dos projetos ITHAHIS e COMEDIC, o monográfico examina como os relatos de santos medievais continuaram a ser transmitidos nos séculos XVI e XVII, submetidos a processos de revisão e reescrita que respondiam a novas exigências doutrinais, metodológicas e retóricas. Face à ideia, muito difundida, de que a hagiografia pós-tridentina rompeu com a tradição medieval e depurou de forma sistemática os seus elementos mais problemáticos, as contribuições revelam dinâmicas mais complexas de continuidade, adaptação e legitimação.
A contribuição introdutória de Arronis estabelece o quadro teórico e metodológico do conjunto a partir da análise comparada dos santorais de Alonso de Villegas e Pedro de Ribadeneira, as duas compilações de maior difusão no âmbito hispânico pós-tridentino. Os seis estudos de caso que se seguem organizam-se em torno de três eixos: os itinerários textuais e editoriais da matéria hagiográfica (Juan Pérez-Sevilla e Joan Mahiques); as transformações ligadas aos novos critérios de autoridade, legitimação e reorganização narrativa (Juan Mira e Blanca Soto); e a pervivência do maravilhoso, reorientado para fins instrutivos e apologéticos (Daniel Mur e Juan José Pozo-Prado). No seu conjunto, o volume oferece uma compreensão mais matizada dos mecanismos de transmissão do legado devocional medieval no mundo hispânico moderno.
Neste volume 16 de Specula, aderindo ao princípio da ciência aberta, indica-se que os números da revista estão alojados no repositório OSF (Open Science Framework): Specula. Revista de Humanidades y Espiritualidad (SRHS) https://doi.org/10.17605/OSF.IO/SHA29.
Para citar um artigo de Specula, além da referência do autor, título, volume, páginas e DOI, deve-se notar que este repositório está registrado no OpenDOAR (Directory of Open Access Repositories): https://v2.sherpa.ac.uk/id/repository/10858. Por exemplo:
Troiano, A. (2024). Quella cotale presenza della sua umanità passionata: immagini e affetti nello Specchio di Croce di Domenico Cavalca. Specula, Revista De Humanidades y Espiritualidad, 8(1), 33–77. https://doi.org/10.46583/specula_2023.1.1130 [Acesso aberto DOAR: https://v2.sherpa.ac.uk/id/repository/10858].
No seu conjunto, as investigações reunidas nestas páginas oferecem uma contribuição relevante para compreender a complexidade institucional, os discursos normativos e a agência social que moldaram o desenvolvimento das mentalidades e das práticas culturais no mundo ocidental.
Esperamos que nos próximos números recebamos suas propostas de divulgação científica, de acordo com os valores, especialmente em benefício coletivo da sociedade, nos quais se baseia a ciência aberta, conforme promulgado pela UNESCO (2021).
Specula publica obras sobre Humanidades e Espiritualidade nos séculos XIII a XVII, no contexto europeu, como é patente pelas línguas em que são escritos os artigos que compõem este número. Nesse sentido, os idiomas admitidos para a publicação das obras são: castelhano, valenciano, francês, italiano, português, além do inglês, desde que representem uma contribuição nova e original. A partir da direção da revista Specula, que opera em modo de publicação contínua, com volumes publicados em junho e em dezembro, convidam-se os investigadores a partilharem os resultados da sua investigação científica, atentos ao rigor necessário, que será garantido pelo sistema externo de avaliação por pares.
Anna Isabel Peirats Navarro
Diretora da Specula. Revista de humanidades y espiritualidad
Diretora do IVEMIR (“Institut Isabel de Villena d’Estudis Medievals i Renaixentistes”) - UCV (Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir)
Diretora do Ultreia (IVEMIR-UCV)
VOLUME 16 MONOGRAPHIQUE
LA HAGIOGRAFÍA EN LA EDAD MODERNA: DINÁMICAS DE ADAPTACIÓN Y REESCRITURA DE LA TRADICIÓN MEDIEVAL
Specula est une revue scientifique de l’Institut de recherche IVEMIR (“Institut Isabel de Villena d’Estudis Medievals i Renaixentistes”) de l’UCV. Le titre de la revue, Specula, fait référence à la tradition médiévale, selon laquelle toute la création est un reflet, tel un miroir, de l’œuvre de Dieu. Il existe tout un courant d’œuvres, telles que Speculum Humanae Salvationis, Speculum naturale, Speculum morale, Speculum Historiale, Speculum doctrinale, dont s’inspire également l’œuvre valencienne Spill de Jaume Roig, qui ont en commun, précisément, la vision ordonnée d’un monde fait à l’image de Dieu ; il s’agit d’œuvres de type moralisateur, didactique, sapientiel et encyclopédique, dans lesquelles l’interdisciplinarité est plus qu’évidente. Dans ces œuvres, dont le but est d’enseigner et d’endoctriner le récepteur, il y a de la place pour le contenu historique, philosophique, théologique, littéraire, médical, scientifique, etc. C’est dans cette perspective de synthèse du savoir, comme recherche de la vérité scientifique, en plus du contexte moralisateur et spirituel qui est associé au terme Specula, que la revue est conçue. Specula. Revista de Humanidades y Espiritualidad fonctionne en régime de publication continue et est éditée en format électronique. La portée thématique des études publiées dans Specula couvre donc les Humanités et la Spiritualité, selon différentes approches, suivant la tradition “spéculative” mentionnée : théologie, philosophie, histoire, culture, littérature, édition de textes, histoire de l’art, dévotion populaire, projets innovants en humanités numériques de textes spirituels médiévaux, littérature comparée, toujours dans le but ultime d’étudier le binôme Humanités-Spiritualité. Le champ d’étude de la revue couvre les périodes du XIIIe au XVIIe siècle, dans l’ensemble des langues romanes.
Le volume 16, coordonné par Carme Arronis, réunit sept études consacrées à la révision de l’hagiographie hispanique d’origine médiévale à l’époque moderne. Fruit des projets ITHAHIS et COMEDIC, ce volume monographique examine comment les récits des saints médiévaux ont continué d’être transmis aux XVIe et XVIIe siècles, soumis à des processus de révision et de réécriture répondant à de nouvelles exigences doctrinales, méthodologiques et rhétoriques. Face à l’idée, très répandue, selon laquelle l’hagiographie post-tridentine aurait rompu avec la tradition médiévale et expurgé de manière systématique ses éléments les plus problématiques, les contributions révèlent des dynamiques plus complexes de continuité, d’adaptation et de légitimation.
La contribution introductive d’Arronis établit le cadre théorique et méthodologique de l’ensemble à partir de l’analyse comparée des recueils hagiographiques d’Alonso de Villegas et de Pedro de Ribadeneira, les deux compilations les plus diffusées dans le contexte hispanique post-tridentin. Les six études de cas qui suivent s’organisent autour de trois axes : les itinéraires textuels et éditoriaux de la matière hagiographique (Juan Pérez-Sevilla et Joan Mahiques) ; les transformations liées aux nouveaux critères d’autorité, de légitimation et de réorganisation narrative (Juan Mira et Blanca Soto) ; et la survivance du merveilleux, réorienté vers des fins instructives et apologétiques (Daniel Mur et Juan José Pozo-Prado). Dans son ensemble, le volume offre une compréhension plus nuancée des mécanismes de transmission de l’héritage dévotionnel médiéval dans le monde hispanique moderne.
Dans ce volume 16 de Specula, adhérant au principe de la science ouverte, il est indiqué que les numéros de la revue sont hébergés dans le référentiel OSF (Open Science Framework) : Specula. Revista de Humanidades y Espiritualidad (SRHS) https://doi.org/10.17605/OSF.IO/SHA29.
Pour citer un article de Specula, en plus de la référence de l’auteur, du titre, du volume, des pages et du DOI, il faut noter que ce référentiel est enregistré dans OpenDOAR (Directory of Open Access Repositories) : https://v2.sherpa.ac.uk/id/repository/10858. Par exemple :
Troiano, A. (2024). Quella cotale presenza della sua umanità passionata: immagini e affetti nello Specchio di Croce di Domenico Cavalca. Specula, Revista De Humanidades y Espiritualidad, 8(1), 33–77. https://doi.org/10.46583/specula_2023.1.1130 [Accès ouvert DOAR: https://v2.sherpa.ac.uk/id/repository/10858].
Dans leur ensemble, les recherches rassemblées dans ces pages offrent une contribution pertinente pour comprendre la complexité institutionnelle, les discours normatifs et l’agentivité sociale qui ont façonné le développement des mentalités et des pratiques culturelles dans le monde occidental.
Nous espérons que dans les numéros suivants, nous recevrons vos propositions de diffusion scientifique, conformément aux valeurs, avant tout au bénéfice collectif de la société, sur lesquelles se fonde la science ouverte, telle que promulguée par l’UNESCO (2021).
Specula publie des ouvrages sur les Humanités et la Spiritualité du XIIIe au XVIIe siècle dans le contexte européen, comme en témoignent les langues dans lesquelles sont écrits les articles qui composent ce numéro. En ce sens, les langues admises pour la publication des œuvres sont : l’espagnol, le valencien, le français, l’italien, le portugais, en plus de l’anglais, à condition qu’elles apportent une contribution inédite et originale. La direction de la revue Specula, qui fonctionne en régime de publication continue, avec des volumes publiés en juin et en décembre, invite les chercheurs à partager les résultats de leurs recherches scientifiques, en veillant à la rigueur nécessaire, qui sera garantie par un système de revue par des spécialistes externes.
Anna Isabel Peirats Navarro
Directrice de Specula. Revue des Humanités et de la Spiritualité
Directrice de l’IVEMIR (Institut Isabel de Villena d’Estudis Medievals i Renaixentistes) – UCV (Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir)
Directrice de Ultreia (IVEMIR-UCV)