
SPECULA.
REVISTA DE HUMANIDADES Y ESPIRITUALIDAD
VOLUM 4
Specula és una revista científica adscrita a l’Institut d’Investigació IVEMIR (Institut Isabel de Villena d’Estudis Medievals i Renaixentistes) de la UCV. El títol que designa la revista, Specula, remunta a la tradició medieval, segons la qual tota la creació és un reflex, a mode d’espill, de l’obra de Déu. Existeix tot un corrent d’obres, com ara Speculum Humanae Salvationis, Speculum naturale, Speculum morale, Speculum historiale, Speculum doctrinale, en les quals s’inspira també el valencià Spill de Jaume Roig, que tenen en comú, precisament, la visió ordenada d’un món fet a imatge de Déu; es tracta d’obres de tipus moralitzant, didàctic, sapiencial i enciclopèdic, en què la interdisciplinarietat és més que evident. En aquestes obres, la finalitat de les quals és ensenyar i adoctrinar el receptor, hi ha cabuda per al contingut històric, filosòfic, teològic, literari, mèdic, científic, etc. És des d’aquest vessant compendiador del saber, com a recerca de la veritat científica, a més del rerefons moralitzant i espiritual que s’associa al terme Specula, que s’entén la revista Specula. Revista de Humanidades y Espiritualidad, amb una periodicitat quadrimestral i editada en format electrònic i imprés. L’àmbit temàtic dels estudis que s’hi publiquen, abraça, doncs, les Humanitats i l’espiritualitat, des de diversos enfocaments, seguint la tradició “especular” esmentada: teologia, filosofia, història, cultura, literatura, edició de textos, història de l’art, devoció popular, projectes innovadors en humanitats digitals de textos espirituals medievals, literatura comparada, sempre amb la finalitat última d’estudiar el binomi Humanitats-Espiritualitat. Els períodes que abraça l’àmbit d’estudi de la revista són els segles XIII a XVII, en el conjunt de les llengües romàniques.
En aquest quart volum s’apleguen estudis novedosos en el vessant literari, històric, homilètic, teològic i artístic.
Inicia el conjunt l’estudi de Renana Bartal, des de l’anàlisi de la història de l’art a través de l’espiritualitat europea, en concret del conegut text franciscà de les Meditationes Vitae Christi, ara Oxford Corpus Christi College, MS 410, on la il·luminació del manuscrit permet la contemplació intensa i ajuda a la identificació del lector amb imatges de la història bíblica. Així mateix, s’inclou una figura femenina, probablement una clarissa, la devoció de la qual és el mitjà que permet arribar a la unió amb Déu.
L’article de Daniele Solvi, des de la crítica textual, estudia la necessitat d’una edició crítica de L'Arbor vite crucifixe Iesu, del franciscà Ubertino da Casale, vertadera font de l’espiritualitat franciscana dels segles XIV i XV, fins ara només accessible mitjançant l’incunable de 1485. Des del projecte d’enllestir una edició crítica, l’estudi de Solvi estudia els problemes de la tradició manuscrita associats al text, i presenta una atenció especial al còdex 88 de la Biblioteca de l’Arxiu de la Catedral de València.
Des del punt de vista teològic i alhora històric, l’estudi d’André Rocha de Oliveira descriu el relleu dels ordes mendicants (dominicans i franciscans) en la història de l’església durant el segle XIII. Es parteix de les idees de Michael Foucault com a punt d’inici, per entendre que els mecanismes emprats pels dominicans i pels franciscans estan al servei de presentar la veritat del discurs a la societat.
En la mateixa línia temàtica, José Antonio Calvo Gómez aporta un estudi detallat dels estatuts, origen i importància de l’arxiconfraria de la Santíssima Resurrecció de la nació espanyola, erigida per butla del papa Gregori XIII en 1579, a instàncies de Juan de Zúñiga, ambaixador de Felip II a Roma, amb la finalitat de remeiar les necessitats materials i espirituals de la vida cristiana dels espanyols a Roma, fet que evidencia els anhels de l’espiritualitat del Renaixement.
D’acord amb el propòsit de partida de la revista Specula, d’aplegar estudis interdisciplinars en el context europeu tardomedieval, l’article de María Luz Mandingorra Llavata posa l’èmfasi en la relació entre la predicació de masses, la retòrica i la societat, a partir de l’anàlisi de l’ús que feia sant Vicent Ferrer dels exempla, les metàfores i les semblances, a mode d’amplificació del discurs i que, ben sovint, eren recursos extrets de l’entorn social, de la vida quotidiana. No obstant això, atés que la cultura escrita suposava una part important de la societat, sant Vicent va emprar imatges que, tot i adreçar-se a un públic majoritàriament analfabet, evidencien la importància que el predicador atorgava a la cultura escrita, així com l’efecte que aquest recurs provocava en els receptors.
En el vessant d’estudi de l’espiritualitat, la literatura i l’edició de textos, cal destacar l’article de Josep Lluís Martos, que analitza les tècniques de composició de poemes en llengua romànica, concretament la traducció poètica de l’hipotext, rimat, front a la glossa a partir de l’antífona de la Salve Regina. Es parteix de la confrontació dels textos en dues llengües i autors diferents: un en castellà, de Juan del Encina i un en català, de Miquel Ortigues, i s’hi aporta l’edició crítica dels dos textos.
Pel que fa a la relació entre art i espiritualitat, tanca el volum l’article de Jorge Jiménez López y Carolina Naya Franco, que estudien de manera detallada el llibret-joia, conegut com “Credo de Carlos V”, conservat en el Museu Nacional d’Arts Decoratives, compost per versicles de la Bíblia i d’oracions que el converteixen en un amulet de caràcter taumatúrgic. En l’article es fa una revisió tant de la cronologia com dels estils del llibret i se’n decarta que l’amulet fora propietat del monarca.
Specula edita treballs sobre Humanitats i l’espiritualitat en els segles XIII a XVII en el context europeu, tal com s’evidencia en les llengües en què estan escrits els articles que conformen aquest volum. En este sentit, les llengües admeses per a la publicació dels originals són: castellà, valencià, francés, italià, portugués, a més de l’anglés, sempre que suposen una aportació novedosa i original. Des de la direcció de la revista Specula, que a partir d’ara s’editarà de manera quadrimestral, en gener, maig i setembre, convidem els investigadors a compartir el resultat de la seua recerca científica, sempre atenent al rigor necessari, que es garantirà amb el sistema de revisió per especialistes externs.
ANNA ISABEL PEIRATS NAVARRO
Directora de Specula. Revista de humanidades y espiritualidad. Directora de l’IVEMIR (Institut Isabel de Villena d’Estudis Medievals i Renaixentistes) - UCV (Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir)
SPECULA.
REVISTA DE HUMANIDADES Y ESPIRITUALIDAD
VOLUMEN 4
Specula es una revista científica adscrita al Instituto de Investigación IVEMIR (Institut Isabel de Villena d’Estudis Medievals i Renaixentistes) de la UCV. El título que designa la revista, Specula, remite a la tradición medieval, según la cual toda la creación es un reflejo, a modo de espejo, de la obra de Dios. Existe toda una corriente de obras, tales como Speculum Humanae Salvationis, Speculum naturale, Speculum morale, Speculum historiale, Speculum doctrinale, en las que se inspira también el valenciano Spill de Jaume Roig, que tienen en común, precisamente, la visión ordenada de un mundo hecho a imagen de Dios; se trata de obras de tipo moralizante, didáctico, sapiencial y enciclopédico, en las que la interdisciplinariedad es más que evidente. En estas obras, cuya finalidad es enseñar y adoctrinar al receptor, hay cabida para el contenido histórico, filosófico, teológico, literario, médico, científico, etc. Es desde esta perspectiva compendiadora del saber, como búsqueda de la verdad científica, además del trasfondo moralizante y espiritual que se asocia al término Specula, que se entiende la revista Specula. Revista de Humanidades y Espiritualidad, que tendrá una periodicidad cuatrimestral y se editará en formato electrónico e impreso. El ámbito temático de los estudios que se editarán en Specula abarca, pues, las humanidades y la espiritualidad, desde diversos enfoques, siguiendo la tradición “especular” mencionada: teología, filosofía, historia, cultura, literatura, edición de textos, historia del arte, devoción popular, proyectos innovadores en humanidades digitales de textos espirituales medievales, literatura comparada, siempre con el fin último de estudiar el binomio humanidades-espiritualidad. Los períodos que abarca el ámbito de estudio de la revista serán los siglos xiv a xvi, en el conjunto de las lenguas románicas.
En este cuarto volumen se reúnen estudios novedosos en la vertiente literaria, histórica, homilética, teológica y artística.
Inicia el conjunto el estudio de Renana Bartal, desde el análisis de la historia del arte a través de la espiritualidad europea, en concreto del conocido texto franciscano de las Meditationes Vitae Christi, ahora Oxford Corpus Christi College, MS 410, donde la il·uminación del manuscrito permite la contemplación intensa y ayuda a la identificación del lector con imágenes de la historia bíblica. Asimismo, se incluye una figura femenina, probablemente una clarisa, cuya devoción es el medio que permite llegar a la unión con Dios.
El artículo de Daniele Solvi, desde la crítica textual, estudia la necesidad de una edición crítica de L'Arbor vite crucifixe Iesu, del franciscano Ubertino da Casale, verdadera fuente de la espiritualidad franciscana de los siglos XIV y XV, hasta ahora solo accesible mediante el incunable de 1485. Desde el proyecto de llevar a cabo una edición crítica, el estudio de Solvi estudia los problemas de la tradición manuscrita asociados al texto, y presenta una atención especial al códice 88 de la Biblioteca del Archivo de la Catedral de Valencia.
Desde el punto de vista teológico y a la vez histórico, el estudio de André Rocha de Oliveira describe el relieve de las órdenes mendicantes (dominicanos y franciscanos) en la historia de la iglesia durante el siglo XIII. Se parte de las ideas de Michael Foucault como punto de inicio, para entender que los mecanismos empleados por los dominicanos y por los franciscanos están al servicio de presentar la verdad del discurso a la sociedad.
En la misma línea temática, José Antonio Calvo Gómez aporta un estudio detallado de los estatutos, origen e importancia de la archicofradía de la Santísima Resurrección de la nación española, erigida por bula del papa Gregorio XIII en 1579, a instancias de Juan de Zúñiga, embajador de Felipe II en Roma, con el fin de remediar las necesidades materiales y espirituales de la vida cristiana de los españoles en Roma, hecho que evidencia los anhelos de la espiritualidad del Renacimiento.
De acuerdo con el propósito de partida de la revista Specula, de reunir estudios interdisciplinares en el contexto europeo tardomedieval, el artículo de María Luz Mandingorra Llavata pone el énfasis en la relación entre la predicación de masas, la retórica y la sociedad, a partir del análisis del uso que hacía san Vicente Ferrer de los exempla, las metáforas y las semejanzas, a modo de amplificación del discurso y que, con frecuencia, eran recursos extraídos del entorno social, de la vida cotidiana. Sin embargo, dado que la cultura escrita suponía una parte importante de la sociedad, san Vicente empleó imágenes que, a pesar de dirigirse a un público mayoritariamente analfabeto, evidencian la importancia que el predicador otorgaba a la cultura escrita, así como el efecto que este recurso provocaba en los receptores.
En la vertiente de estudio de la espiritualidad, la literatura y la edición de textos, cabe destacar el artículo de Josep Lluís Martos, que analiza las técnicas de composición de poemas en lengua románica, concretamente la traducción poética del hipotexto, rimado, frente a la glosa a partir de la antífona de la Salve Regina. Se parte de la confrontación de los textos en dos lenguas y autores diferentes: uno en castellano, de Juan del Encina y uno en catalán, de Miquel Ortigues, y se aporta la edición crítica de ambos textos.
En cuanto a la relación entre arte y espiritualidad, cierra el volumen el artículo de Jorge Jiménez López y Carolina Naya Franco, que estudian de forma detallada el librito-joya, conocido como “Credo de Carlos V”, conservado en el Museo Nacional de Artes Decorativas, compuesto por versículos de la Biblia y de oraciones que lo convierten en un amuleto de carácter taumatúrgico. En el artículo se hace una revisión tanto de la cronología como de los estilos del librito y se decarta que el amuleto fuera propiedad del monarca.
Specula edita trabajos sobre humanidades y espiritualidad en los siglos XIII a XVII en el contexto europeo, tal como se evidencia en las lenguas en que están escritos los artículos que conforman este número. En este sentido, las lenguas admitidas para la publicación de los originales son: castellano, valenciano, francés, italiano, portugués, además del inglés, siempre que supongan una aportación novedosa y original. Desde la dirección de la revista Specula, que a partir de ahora se editará de manera cuatrimestral, en enero, mayo y septiembre, invitamos a los investigadores a compartir el resultado de su investigación científica, siempre atendiendo al rigor necesario, que se garantizará con el sistema de revisión por especialistas externos.
ANNA ISABEL PEIRATS NAVARRO
Directora de Specula. Revista de humanidades y espiritualidad Directora del IVEMIR (Institut Isabel de Villena d’Estudis Medievals i Renaixentistes) - UCV (Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir)
SPECULA.
JOURNAL OF HUMANITIES AND SPIRITUALITY
VOLUME 4
Specula is a scientific journal linked to the IVEMIR Research Institute (Institut Isabel de Villena d’Estudis Medievals i Renaixentistes) of the UCV. The title of the journal, Specula, refers to the medieval idea that creation is a mirror reflection of the work of God. Many works of medieval literature, such as Speculum Humanae Salvationis, Speculum naturale, Speculum morale, Speculum historiale, Speculum doctrinale, which also inspired the Valencian work Spill by Jaume Roig, all describe an ordered vision of a world made in the image of God; these are moralizing, didactic, sapiential and encyclopedic works that are inherently disciplinary. In all of these, the purpose is to teach and instruct the recipient, and there is space for content that is historical, philosophical, theological, literary, medical, scientific, etc. It is the idea of an interdisciplinary search for knowledge, connoted by the term Specula, that the magazine is understood and will be published every four months in paper and electronic format.
The thematic scope of the studies to be published in Specula, therefore, includes the humanities as well as religious studies, reflecting different approaches and following the aforementioned “specular” tradition. Topics will include theology, philosophy, history, culture, literature, writing, history of art, popular devotion, innovative projects in digital humanities on medieval spiritual texts and comparative literature, with the ultimate aim of studying the Humanities and Spirituality pairing. The periods covered in the journal will be the thirteenth to the sixteenth century, with articles in all the Romance languages.
This fourth volume gathers new studies in the literary, historical, homiletical, theological and artistic aspects.
The volume begins with an article by Renana Bartal which analyzes the images of an illuminated manuscript of the well-known text, the Meditationes Vitae Christi. The illuminations of the manuscript, now Oxford, Corpus Christi College, MS 410, illustrate and construct various facets of contemplation, namely the ceaseless search for God, relentless prayer, and Passion meditation. The article considers how the images could project the manuscript's reader, very likely a Poor Clare, into the text and teach her how to use it to achieve full contemplative ascent.
Daniele Solvi's article, from textual criticism, studies the need for a critical edition of L'Arbor vite crucifixe Iesu, by the Franciscan Ubertino da Casale, a true source of Franciscan spirituality from the 14th and 15th centuries, until now only accessible through the incunabula of 1485. From the project of completing a critical edition, Solvi's article studies the problems of the manuscript tradition associated with the text and presents special attention to codex 88 of the Library of the Archive of the Cathedral from Valencia.
From a theological and historical point of view, André Rocha de Oliveira's study describes the role of the mendicant orders (Dominicans and Franciscans) in the history of the church during the 13th century. It starts from the ideas of Michael Foucault, to understand that the mechanisms used by the Dominicans and the Franciscans are at the service of presenting the truth of the discourse to society.
In the same thematic line, José Antonio Calvo Gómez provides a detailed study of the statutes, origin and importance of the archconfraternity of the Holy Resurrection of the Spanish nation, erected by a bull of Pope Gregory XIII in 1579, at the behest of Juan de Zúñiga, ambassador of Felipe II in Rome, with the purpose of remedying the material and spiritual needs of the Christian life of the Spanish in Rome, a fact that shows the yearnings of the spirituality of the Renaissance.
In accordance with the initial purpose of the journal Specula, to bring together interdisciplinary studies in the late medieval European context, María Luz Mandingorra Llavata's article emphasizes the relationship between mass preaching, rhetoric and society, based on the analysis of San Vicente Ferrer's use of exempla, metaphors and similes, as a means of amplifying the discourse and which, very often, were resources taken from the social environment, from life every day. However, given that written culture was an important part of society, Saint Vincent used images that, despite addressing a mostly illiterate audience, show the importance that the preacher gave to written culture, as well as the effect that this resource had on the receivers.
In the field of study of spirituality, literature and the editing of texts, the article by Josep Lluís Martos should be highlighted, which analyzes the techniques of composing poems in the Romance language, specifically the poetic translation of the hypotext, rhymed, facing the gloss from the antiphon of the Salve Regina. It starts from the confrontation of texts in two different languages and authors: one in Spanish, by Juan del Encina and one in Catalan, by Miquel Ortigues, and it is here that the critical edition of the two texts is contributed.
Regarding the relationship between art and spirituality, the volume closes with the article by Jorge Jiménez López and Carolina Naya Franco, who study in detail the jewel book, known as “Credo de Carlos V”, kept in the National Museum of Decorative Arts, provided with verses from the Bible and prayers that turn it into an amulet of a thaumaturgical nature. The article reviews both the chronology and the styles of the book and concludes that the amulet wasn’t the property of the monarch.
Specula publishes works on humanistic studies and spirituality from the thirteenth to the seventeenth century in the European context, as confirmed by the languages in which the articles in this issue are written. Languages admitted for publication are: Spanish, Valencian, French, Italian and Portuguese, in addition to English. Articles must be hitherto unpublished and original contributions. The management of the journal Specula, which will henceforth be published quarterly, in January, May and September, invites researchers to share the results of their scholarly research, always paying attention to the necessary rigour, which will be guaranteed by a review system involving external specialists.
ANNA ISABEL PEIRATS NAVARRO
Director of Specula. Revista de humanidades y espiritualidad Director of IVEMIR (Institut Isabel de Villena d’Estudis Medievals i Renaixentistes) - UCV (Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir)
SPECULA.
RIVISTA DI STUDI UMANISTICI E SPIRITUALITÀ
VOLUME 4
Specula è una rivista scientifica collegata all’Istituto di ricerca IVEMIR (Institut Isabel de Villena d’Estudis Medievals i Renaixentistes) dell’UCV. Il titolo che designa la rivista, Specula, si riferisce alla tradizione medievale, secondo la quale tutta la creazione è un riflesso a specchio dell’opera di Dio. C’è un intero flusso di opere, come Speculum Humanae Salvationis, Speculum naturale, Speculum morale, Speculum historiale, Speculum doctrinale, collegate anche all’opera valenciana Spill di Jaume Roig, che hanno in comune, appunto, la visione ordinata di un mondo fatto ad immagine di Dio; si tratta di opere di tipo moralizzante, didattico, sapienziale ed enciclopedico, in cui l’interdisciplinarietà è più che evidente. In queste opere, il cui scopo è insegnare e istruire il destinatario, c’è spazio per contenuti storici, filosofici, teologici, letterari, medici, scientifici, ecc. È da questa prospettiva complementare della conoscenza, come ricerca della verità scientifica, oltre al background moralizzante e spirituale associato al termine Specula, che viene intesa la rivista Specula, che sarà pubblicata ogni quatro mesi in formato cartaceo e elettronico.
L’ambito tematico degli studi che saranno pubblicati su Specula abbraccia quindi le discipline umanistiche e di spiritualità, da diversi approcci, seguendo la suddetta tradizione “speculare”: teologia, filosofia, storia, cultura, letteratura, redazione di testi, storia dell’arte, devozione popolare, progetti innovativi in discipline umanistiche digitali di testi spirituali medievali, letteratura comparata, sempre con l’obiettivo ultimo di studiare il binomio Studi umanistici e Spiritualità. I periodi coperti dall’ambito di studio della rivista saranno dal XIII al XVII secolo, nell’insieme delle lingue romanze.
Questo quarto volume raccoglie nuovi studi negli aspetti letterario, storico, omiletico, teologico e artistico.
Il volume inizia con lo studio di Renana Bartal, dall'analisi della storia dell'arte attraverso la spiritualità europea, in particolare del noto testo francescano delle Meditationes Vitae Christi, ora Oxford Corpus Christi College, MS 410, dove l'illuminazione del manoscritto consente un'intensa contemplazione e aiuta il lettore a identificarsi con le immagini della storia biblica. Allo stesso modo è inclusa una figura femminile, probabilmente una clarissa, la cui devozione è il mezzo attraverso il quale si può raggiungere l'unione con Dio.
L'articolo di Daniele Solvi, dalla critica testuale, studia la necessità di un'edizione critica de L'Arbor vite crucifixe Iesu, del francescano Ubertino da Casale, vera fonte di spiritualità francescana del XIV e XV secolo, finora accessibile solo attraverso gli incunaboli del 1485. Dal progetto di completamento di un'edizione critica, lo studio di Solvi studia i problemi della tradizione manoscritta legati al testo, e presenta una particolare attenzione al codice 88 della Biblioteca dell'Archivio della Cattedrale di Valencia.
Da un punto di vista teologico e storico, lo studio di André Rocha de Oliveira descrive il ruolo degli ordini mendicanti (dominicani e francescani) nella storia della chiesa durante il XIII secolo. Si parte dalle idee di Michael Foucault come punto di partenza, per comprendere che i meccanismi utilizzati dai domenicani e dai francescani sono al servizio di presentare la verità del discorso alla società.
Nella stessa linea tematica, José Antonio Calvo Gómez fornisce uno studio dettagliato degli statuti, dell'origine e dell'importanza dell'arciconfraternita della Santa Resurrezione della nazione spagnola, eretta con bolla di papa Gregorio XIII nel 1579, per volere di Juan de Zúñiga, ambasciatore di Felipe II a Roma, con lo scopo di porre rimedio ai bisogni materiali e spirituali della vita cristiana degli spagnoli a Roma, fatto che mostra gli aneliti della spiritualità del Rinascimento.
In accordo con lo scopo iniziale della rivista Specula, di riunire studi interdisciplinari nel contesto europeo tardo medievale, l'articolo di María Luz Mandingorra Llavata sottolinea il rapporto tra predicazione di massa, retorica e società, sulla base dell'analisi dell'uso di exempla di San Vicente Ferrer, metafore e similitudini, come mezzi per amplificare il discorso e che, molto spesso, erano risorse sottratte all'ambiente sociale, alla vita quotidiana. Tuttavia, dato che la cultura scritta era una parte importante della società, San Vicente Ferrer utilizzava immagini che, pur rivolgendosi a un pubblico prevalentemente analfabeto, mostrano l'importanza che il predicatore attribuiva alla cultura scritta, nonché l'effetto che questo risorso aveva sui destinatari.
Nello studio della spiritualità, della letteratura e della redazione dei testi, va evidenziato l'articolo di Josep Lluís Martos, che analizza le tecniche di composizione delle poesie in lingua romanza, nello specifico la traduzione poetica dell'ipotesto, rimato, di fronte alla glossa del antifona del Salve Regina. Si parte del confronto di testi in due lingue e autori diversi: uno in spagnolo, di Juan del Encina, e uno in catalano, di Miquel Ortigues, e fornisce l'edizione critica dei due testi.
Sul rapporto tra arte e spiritualità, il volume si chiude con l'articolo di Jorge Jiménez López e Carolina Naya Franco, che studiano in dettaglio il libro-gioiello, noto come “Credo de Carlos V”, conservato nel Museo Nazionale delle Arti Decorative, munito di versetti della Bibbia e preghiere che lo trasformano in un amuleto di natura taumaturgica. L'articolo esamina sia la cronologia che gli stili del libretto e conclude che l'amuleto non era di proprietà del monarca.
Specula pubblica opere su studi umanistici e spiritualità dal XIII al XVII secolo nel contesto europeo, come confermano le lingue in cui sono scritti gli articoli che compongono questo numero. In questo senso, le lingue ammesse per la pubblicazione degli articoli sono: spagnolo, valenziano, francese, italiano, portoghese, oltre all’inglese, purché rappresentino un contributo inedito e originale. Dalla direzione della rivista Specula si comunica che d'ora in poi sarà pubblicata ogni quatro mesi, in gennaio, maggio e settembre, e si invitano i ricercatori a condividere i risultati della loro ricerca scientifica, prestando sempre attenzione al necessario rigore, che sarà garantito con il sistema di revisione da specialisti esterni.
ANNA ISABEL PEIRATS NAVARRO
Directora de Specula. Revista de Humanidades y Espiritualidad Directora del IVEMIR (Institut Isabel de Villena d’Estudis Medievals i Renaixentistes) - UCV (Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir)
SPECULA
REVISTA DE HUMANIDADES E ESPIRITUALIDADE
VOLUME 4
Specula é uma revista científica associada ao Instituto de Pesquisa IVEMIR (“Institut Isabel de Villena d’Estudis Medievals i Renaixentistes”) da UCV. O título da revista, Specula, remete para a tradição medieval, segundo a qual toda a criação é um reflexo, semelhante a um espelho, da obra de Deus. Há toda uma série de obras, como Speculum Humanae Salvationis, Speculum naturale, Speculum morale, Speculum historiale, Speculum doctrinale, em que também se inspira o valenciano Jaume Roig, que têm em comum, precisamente, a visão ordenada de um mundo feito à imagem de Deus; são obras de tipo moralizante, didático, sapiencial e enciclopédico, em que a interdisciplinaridade é mais do que evidente. Nestas obras, cujo objetivo é ensinar e doutrinar o destinatário, há espaço para um conteúdo histórico, filosófico, teológico, literário, médico, científico, etc. É desde essa perspetiva agregadora do conhecimento, como busca da verdade científica, além do fundo moralizante e espiritual que se associa ao termo Specula, que se entende a revista, a qual terá uma periodicidade quadrimestral e será publicada em formato eletrónico e impresso.
O âmbito temático dos estudos a publicar na Specula abrange, portanto, as Humanidades e a Espiritualidade, a partir de diferentes abordagens, seguindo a tradição “especular” acima mencionada: teologia, filosofia, história, cultura, literatura, edição de textos, história da arte, devoção popular, projetos inovadores em humanidades digitais de textos espirituais medievais, literatura comparada, sempre com o objetivo final de estudar o binómio Humanidades-Espiritualidade. O período abrangido pelo âmbito de estudo da revista vai dos séculos XIV ao XVI, no conjunto das línguas românicas.
Este quarto volume reúne novos estudos nos aspectos literário, histórico, homilético, teológico e artístico.
O conjunto inicia-se com o estudo de Renana Bartal, a partir da análise da história da arte através da espiritualidade europeia, especificamente do conhecido texto franciscano das Meditationes Vitae Christi, hoje Oxford Corpus Christi College, MS 410, onde a iluminação do manuscrito permite intensa contemplação e ajuda o leitor a se identificar com imagens da história bíblica. Da mesma forma, está incluída uma figura feminina, provavelmente uma Clarissa, cuja devoção é o meio pelo qual a união com Deus pode ser alcançada.
O artigo de Daniele Solvi, a partir da crítica textual, estuda a necessidade de uma edição crítica de L'Arbor vite crucifixe Iesu, do franciscano Ubertino da Casale, verdadeira fonte da espiritualidade franciscana dos séculos XIV e XV, até agora acessível apenas através dos incunábulos de 1485. A partir do projeto de conclusão de uma edição crítica, o estudo de Solvi estuda os problemas da tradição manuscrita associada ao texto, e apresenta uma atenção especial ao códice 88 da Biblioteca do Arquivo da Catedral de Valência.
Do ponto de vista teológico e histórico, o estudo de André Rocha de Oliveira descreve o papel das ordens mendicantes (dominicanos e franciscanos) na história da igreja durante o século XIII. Parte-se das ideias de Michael Foucault como ponto de partida, para entender que os mecanismos utilizados pelos dominicanos e franciscanos estão a serviço de apresentar a verdade do discurso à sociedade.
Na mesma linha temática, José Antonio Calvo Gómez fornece um estudo detalhado dos estatutos, origem e importância da arquiconfraria da Santa Ressurreição da nação espanhola, erigida por bula do Papa Gregório XIII em 1579, a mando de Juan de Zúñiga, embaixador de Felipe II em Roma, com o propósito de sanar as necessidades materiais e espirituais da vida cristã dos espanhóis em Roma, fato que mostra os anseios da espiritualidade do Renascimento.
De acordo com o propósito inicial da revista Specula, de reunir estudos interdisciplinares no contexto tardo-medieval europeu, o artigo de María Luz Mandingorra Llavata enfatiza a relação entre pregação de massa, retórica e sociedade, a partir da análise do uso de exempla por San Vicente Ferrer, metáforas e símiles, como meios de amplificação do discurso e que, muitas vezes, eram recursos retirados do meio social, da vida cotidiana. No entanto, dado que a cultura escrita era uma parte importante da sociedade, San Vicente utilizou imagens que, apesar de se dirigirem a um público majoritariamente analfabeto, mostram a importância que o pregador dava à cultura escrita, bem como o efeito que esse recurso tinha nos receptores.
No estudo da espiritualidade, da literatura e da edição de textos, destaca-se o artigo de Josep Lluís Martos, que analisa as técnicas de composição de poemas em língua românica, especificamente a tradução poética do hipotexto, rimado, voltado para a glosa do antífona da Salve Regina. O autor parte do confronto dos textos em duas línguas e autores diferentes: um em espanhol, de Juan del Encina e outro em catalão, de Miquel Ortigues, e contribui com a edição crítica dos dois textos.
Sobre a relação entre arte e espiritualidade, o volume se encerra com o artigo de Jorge Jiménez López e Carolina Naya Franco, que estudam detalhadamente o livro de joias, conhecido como “Credo de Carlos V”, guardado no Museu Nacional de Artes Decorativas, provido de versículos da Bíblia e orações que o transformam em um amuleto de natureza taumatúrgica. O artigo revisa a cronologia e os estilos do libreto e conclui que o amuleto no era propriedade do monarca.
Specula publica obras sobre Humanidades e Espiritualidade nos séculos XIII a XVII, no contexto europeu, como é patente pelas línguas em que são escritos os artigos que compõem este número. Nesse sentido, os idiomas admitidos para a publicação das obras são: castelhano, valenciano, francês, italiano, português, além do inglês, desde que representem uma contribuição nova e original. A partir da direção da revista Specula, que passará a ser publicada em janeiro, maio e setembro, convidam-se os investigadores a partilharem os resultados da sua investigação científica, sempre atentos ao rigor necessário, que será garantido pelo sistema externo de avaliação por pares.
ANNA ISABEL PEIRATS NAVARRO
Diretora da Specula. Revista de humanidades y espiritualidad Diretora do IVEMIR (“Institut Isabel de Villena d’Estudis Medievals i Renaixentistes”) -UCV (Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir)
SPECULA.
REVUE DES HUMANITÉS ET DE LA SPIRITUALITÉ
VOLUME 4
Specula est une revue scientifique de l’Institut de recherche IVEMIR (“Institut Isabel de Villena d’Estudis Medievals i Renaixentistes”) de l’UCV. Le titre de la revue, Specula, fait référence à la tradition médiévale, selon laquelle toute la création est un reflet, tel un miroir, de l’œuvre de Dieu. Il existe tout un courant d’œuvres, telles que Speculum Humanae Salvationis, Speculum naturale, Speculum morale, Speculum Historiale, Speculum doctrinale, dont s’inspire également l’œuvre valencienne Spill de Jaume Roig, qui ont en commun, précisément, la vision ordonnée d’un monde fait à l’image de Dieu ; il s’agit d’œuvres de type moralisateur, didactique, sapientiel et encyclopédique, dans lesquelles l’interdisciplinarité est plus qu’évidente. Dans ces œuvres, dont le but est d’enseigner et d’endoctriner le récepteur, il y a de la place pour le contenu historique, philosophique, théologique, littéraire, médical, scientifique, etc.
C’est dans cette perspective de synthèse du savoir, comme recherche de la vérité scientifique, en plus du contexte moralisateur et spirituel qui est associé au terme Specula, que la revue est conçue.
Elle sera publiée tous les 4 mois, sous forme électronique et imprimée. La portée thématique des études qui seront publiées dans Specula couvre donc les Humanités et la Spiritualité, selon différentes approches, suivant la tradition “spéculative” mentionnée: théologie, philosophie, histoire, culture, littérature, édition de textes, histoire de l’art, dévotion populaire, projets innovants en humanités numériques de textes spirituels médiévaux, littérature comparée, toujours dans le but ultime d’étudier le binôme Humanités-Spiritualité. Le champ d’étude de la revue couvrira les périodes du XIIIe au XVIIe siècle, dans l’ensemble des langues romanes.
Ce quatrième volume rassemble de nouvelles études dans les aspects littéraires, historiques, homilétiques, théologiques et artistiques.
L'ensemble commence par l'étude de Renana Bartal, à partir de l'analyse de l'histoire de l'art à travers la spiritualité européenne, en particulier du texte franciscain bien connu des Meditationes Vitae Christi, aujourd'hui Oxford Corpus Christi College, MS 410, où l'illumination de la manuscrit permet une contemplation intense et aide le lecteur à s'identifier aux images de l'histoire biblique. De même, une figure féminine est incluse, probablement une Clarisse, dont la dévotion est le moyen par lequel l'union avec Dieu peut être atteinte.
L'article de Daniele Solvi, issu de la critique textuelle, étudie la nécessité d'une édition critique de L'Arbor vite crucifixe Iesu, du franciscain Ubertino da Casale, véritable source de la spiritualité franciscaine des XIVe et XVe siècles, jusqu'à présent uniquement accessible à travers les incunables de 1485. À partir du projet d'achever une édition critique, l'étude de Solvi étudie les problèmes de la tradition manuscrite associée au texte, et présente une attention particulière au codex 88 de la Bibliothèque des Archives de la Cathédrale de Valence.
D'un point de vue théologique et historique, l'étude d'André Rocha de Oliveira décrit le rôle des ordres mendiants (Dominicains et Franciscains) dans l'histoire de l'Église au XIIIe siècle. Il part des idées de Michel Foucault comme point de départ, pour comprendre que les mécanismes utilisés par les dominicains et les franciscains sont au service de la présentation de la vérité du discours à la société.
Dans la même ligne thématique, José Antonio Calvo Gómez fournit une étude détaillée des statuts, de l'origine et de l'importance de l'archiconfrérie de la Sainte Résurrection de la nation espagnole, érigée par bulle du pape Grégoire XIII en 1579, à la demande de Juan de Zúñiga, ambassadeur de Felipe II à Rome, dans le but de remédier aux besoins matériels et spirituels de la vie chrétienne des Espagnols à Rome, un fait qui montre les aspirations de la spiritualité de la Renaissance.
Conformément à l'objectif initial de la revue Specula, de rassembler des études interdisciplinaires dans le contexte européen de la fin du Moyen Âge, l'article de María Luz Mandingorra Llavata met l'accent sur la relation entre prédication de masse, rhétorique et société, à partir de l'analyse de l'utilisation par san Vicente Ferrer des exempla, métaphores et comparaisons, comme moyen d'amplification du discours et qui, très souvent, étaient des ressources puisées dans le milieu social, dans la vie quotidienne. Cependant, étant donné que la culture écrite était une partie importante de la société, San Vicente a utilisé des images qui, bien qu'elles s'adressaient à un public majoritairement analphabète, montrent l'importance que le prédicateur accordait à la culture écrite, ainsi que l'effet que cette ressource avait sur les récepteurs.
Dans l'étude de la spiritualité, de la littérature et de l'édition de textes, il convient de souligner l'article de Josep Lluís Martos, qui analyse les techniques de composition de poèmes en langue romane, en particulier la traduction poétique de l'hypotexte, rimé, face à la glose de la antienne du Salve Regina. L'auteur part de la confrontation des textes en deux langues et auteurs différents: un en espagnol, de Juan del Encina et un en catalan, de Miquel Ortigues, et il contribue à l'édition critique des deux textes.
En ce qui concerne la relation entre art et spiritualité, le volume se termine par l'article de Jorge Jiménez López et Carolina Naya Franco, qui étudient en détail le livre-bijou, connu sous le nom de "Credo de Carlos V", conservé au Musée national des arts décoratifs, muni de versets de la Bible et de prières qui en font une amulette de nature thaumaturgique. L'article passe en revue à la fois la chronologie et les styles du livret et conclut que l'amulette no était la propriété du monarque.
Specula publie des ouvrages sur les Humanités et la Spiritualité du XIIIe au XVIIe siècle dans le contexte européen, comme en témoignent les langues dans lesquelles sont écrits les articles qui composent ce numéro. En ce sens, les langues admises pour la publication des œuvres sont: l’espagnol, le valencien, le français, l’italien, le portugais, en plus de l’anglais, à condition qu’elles apportent une contribution inédite et originale. La direction de la revue Specula, qui sera désormais publiée en janvier, mai et septembre, invite les chercheurs à partager les résultats de leurs recherches scientifiques, en veillant toujours à la rigueur nécessaire, qui sera garantie par un système de revue par des spécialistes externes.
ANNA ISABEL PEIRATS NAVARRO
Directrice de Specula. Revue des Humanités et de la Spiritualité Directrice de l’IVEMIR (Institut Isabel de Villena d’Estudis Medievals i Renaixentistes) – UCV (Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir)