El bestiari diví

Autores/as

  • Llúcia Martín Pascual Catedràtica de Filologia Catalana. Departament de Filologia. Universitat d’Alacant.

Palabras clave:

Physiologus, bestiaris, animalogia, al·legoria, literatura exemplar

Resumen

Al llarg de la història de la tradició animalística una sèrie d’animals s’han convertit en símbols divins, sobretot a l’hora a representar alguns misteris com la resurrecció, i, per tant, la redempció humana. Els primitius textos, com ara el Physiologus grec i els derivats llatins, estableixen aquesta categoria que, bàsicament, es repeteix en totes les manifestacions de bestiaris medievals, si bé en alguns casos, les al·legories tan marcades van desapareixent i l’animal acaba convertint-se en un paradigma de comportament. És el cas d’alguns dels bestiaris més tardans que donen més importància a l’exemplificació de vicis a evitar i virtuts cristianes a imitar que a la divinització primigènia. En aquest treball oferim alguns exemples d’animals caracteritzats per la simbologia divina, així com la variació o no d’aquest caràcter al llarg dels segles.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Abeele, B. van den (2005). Deux manuscrits inconnus du “Bestiaire” attribué à Pierre de Beauvais. En B. van den Abelee, Bestiaires Médiévaux. Nouvelles perspectives sur les manuscrits et les traditions textuelles (pp. 1-29). Louvain la Neuve.

Archer, R. (1991). Una font aristotèlica d’Ausiàs March. En A. Ferrando i A. Hauf (eds.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de Llengua i Literatura, IV (pp. 59-74). València / Barcelona, Universitat de València / Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 97).

Aristóteles (1990). Historia de los animales (Ed. J.Vara). Madrid: Akal Clásica.

Baker, C. (2005). De la paternité de la versión longue du bestiaire, attribuée a Pierre de Beauvais. En B. van den Abelee, Bestiaires médieévaux. Nouvelles perspectives sut les manuscrits et les traditions textuelles (pp. 1-29). Louvaine la Neuve, Université Catholique de Louvaine: Publications de l’Institut d’études Médiévales.

Baxter, R. (1998). Bestiaries and their Users in the Middle Ages. Phoenix Mill, UK: Sutton Publishing.

Beauvais, P. (2010). Le bestiaire. Version longue attribuée à Pierre de Beauvais (Ed. C. Baker). París: Honoré Champion Editor.

Berbezilh, Rigaut de (1960). Liriche (ed. A. Varvaro). Bari:Adriatica Editrice.

Bestiario de Oxford (1983). Facsímil del ms. Ashmole 1511. Trad. de C. Andreu, estudio de X. Muratova. Madrid: Ediciones Arte y Bibliofília.

Bestiario de Perterborough (2004). Il Bestiario di Peterborough. Cambridge (UK), The Parker library, College of Corpus Christi and the Blessed Virgin Mary, ms. 53 (FF. 189R-210V). Introduzione di L. Freeman; trascrizione del testo latino C. de Hamel; traduzione del testo latino V. Marucci. Roma- Salerno.

Bestiaris (1963-64). Bestiaris (Ed. S. Panunzio). Barcelona: Barcino. 2 vols.

Cahier, C. i Martín, A. (1856). Le Physiologus ou Bestiaire. Le Bestiaire en prose de Pierre le Picard. Mélanges d’archeologie, d’histoire et de littérature, II, 85-100, 106-232; III, 203-288; IV, 55-87.

Calila (1985). Calila e Dimna (Ed. J. M. Cacho i M. J. Lacarra). Madrid: Gredos.

Cantar (1993). Cantar de Mio Cid (Ed. A. Montaner. Estudio preliminar F. Rico). Barcelona: Crítica.

Carmody, F. J. (1938). De Bestiis et Aliis Rebus and the Latin Physiologus. Speculum, 13, 2, 153-159.

Carmody, F. J. (1939). Physiologus Latinus. Versio B. Éditions préliminaires. París: Drotz.

Carmody, F. J. (1941). Physiologus Latinus, versio Y. University of California: Publications in Classical Phylology, XII, 95-134.

Carrega, A. i Navone, P. (1983). La proprietà degli animali. Bestiario moralizzato di Gubbio. Libellus Natura Animalium. Genova.

Cecco d’Ascoli [Francesco Stabili] (2002). L’Acerba (Ed. M. Albertazzi). Lavis: La Finestra.

Charbonneau-Lassay, L. (1997). El Bestiario de Cristo. El simbolismo animal en la Antigüedad y la Edad Media (Trad. F. Gutiérrez). Palma de Mallorca: Olañeta Editor. 2 vols.

Checchi, D. (2017). Le fonti del Libro della Natura degli Animali. Studi Medievali, sèrie terza, LVIII, II, 525-278.

Checchi, D. (2020). Libro della Natura degli Animali. Bestiario toscano del secolo XIII. Firenze: Edizioni del Galluzzo.

Clarck, W.B. (2005). Four Latin Bestiaries and the De bestiis et aliis rebus. En B. van den Abelee, Bestiaires médieévaux. Nouvelles perspectives sut les manuscrits et les traditions textuelles (pp. 49-69). Louvaine la Neuve: Université Catholique de Louvaine, Publications de l’Institut d’études Médiévales.

Dines, I. (2012). The problem of the Transitional Family of bestiaries. Reinardus. Yearbook of the International Reynard Society, 24, 29-52.

Diretano (1997). Lo diretano bando. Conforto et remedio delli veraci e leali amadori (Ed. R. Casapullo). Firenze: Accademia della Crusca.

Dupuis, M. i Louis, S. (1988). Le Bestiaire, téxte integral traduït en français modern. Paris: Lebaud Editor.

Fisiólogo (1971). El Fisiólogo. Bestiario medieval (Ed. N. Gugliemi). Buenos Aires.

Fisiólogo (1999). Pseudo Aristóteles, Fisiognomía. Anónimo Fisiólogo (Ed. C. Calvo i T. Martínez Manzano). Madrid: Gredos.

Flors (1975). Flors de virtut e de costums (Ed. F. de Santcliment i A. Cornagliotti). Barcelona: Barcino.

Fournival, R. (1957). Li bestiaires d’amours di Maestre Richard de Forunival e li response du Bestiaire (Ed. C. Segre). Milano, Napoli: Ricciardi editore.

Fournival, R. (2009). Le Bestiaire d’Amour et la Response du Bestiaire (Ed. G. Bianciotto). Paris: Champion.

Garver, M. S. (1905). Sources of the beast similes in the Italian lyric of the thirteenth century. Romanische Forschungen, XXI, 276-320.

Geddes, J. (1998). Observations on the Aberdeen Bestiary. Reinardus. Yearbook of the International Reynard Society, 11, 67-84.

George, W. i Yapp, B. (1991). The Naming of the Beasts. Natural History in the Medieval Bestiary. London.

Hogan, S. (2005). Une Nouvelle edition du ‘Bestiaire’ de Philippe de Thaon. École nationale des Chartes. http://theses.enc.sorbonne.fr/2005/hogancottin

James, M. R. (1921). Peterborough Psalter and Bestiary of the Fourteenth Century. Oxford: Roxburghe Club.

Latini, B. (1976). Llibre del Tresor (Trad. G. de Copons, ed. C. Wittlin). Barcelona: Barcino.

Lazaris, S. (2005). Le Physiologus grec et son illustration: quelques consideration à propos d’un nouveu témoin illustré (Dujcev, gr. 297). En B. van den Abelee, Bestiaires médieévaux. Nouvelles perspectives sut les manuscrits et les traditions textuelles (pp. 141-167). Louvaine la Neuve: Université Catholique de Louvaine; Publications de l’Institut d’études Médiévales.

Llull, R. (1985). El llibre de les bèsties (Ed. J. Rubió i A. Llinarès). Barcelona: Edicions 62.

McCulloch, F. (1962). Medieval Latin and French Bestiaries. Chapel Hill.

Mann, M. M. (1884). Der Physiologus des Philippe von Thaon und seine quellen. Anglia, VII, 420-468.

March, Pere (1993). Obra completa (Ed. Ll. Cabré). Barcelona: Barcino.

Martín, L. (1997). Car no és pus que apetit brutal. L’amor, el pecat i l’animologia poètica en l’obra d’Ausiàs March. En R. Alemany, Ausiàs March: textos i contextos (pp. 221-243). Alacant-Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana - Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant-Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Martín, L. (1999). Les comparacions de tema animal relacionades amb el desengay amorós en les poesies de Joan Roís de Corella i l’Espill de Jaume Roig. Estudis sobre Joan Roís de Corella. Alcoi: Marfil.

Martín, L. (2012a). La tradición animalística en Italia: el Bestiario toscano. Cultura Neolatina, 72, 1-2, 147-181.

Martín, L. (2012b). Nuevas aportaciones sobre la transmisión del Bestiari catalán. Revista de Literatura Medieval, 24, 155-172.

Martín, L. (2014). La tradición de los Bestiarios franceses y su influencia en la península Ibérica. Estudios Humanísticos. Filología, 36, 115-131.

Massó, J. (1905). Inventari dels béns mobles del rei Martí d’Aragó. Revue Hispanique, XII, 413-590.

Mermier, G. (1977). Le Bestiaire de Pierre de Beauvais, version courte. Paris: A.G. Nizet.

Migne, J. P. (1844-1864). Patrologia Latina cursus completus.Series Latina. París. [també en versió digital Patrologia Latina Database].

Morini, L. (1996). Bestiari medievali. Torino: Einaudi Editore. Series: I millenni.

Plini (1952): Pline l’Ancien, Histoire Naturelle (Ed. A. Ernout). Paris: Les Belles Lettres.

Ponzi, S. (1974). Il Bestiario de Cambridge (Introd. F. Zambon). Milano: Franco Maria Ricci.

Reinsch, R. (1890). Le Bestiaire. Das thierbuch des Normannischen dichters Guillaumele Clerc. Leipzig: O.R. Reisland.

Roig, J. (2010). Spill (Ed. A. I. Peirats). València: Acadèmia Valenciana de la Llengua. 2 vols.

Sbordone, F. (1936a). Physiologi graeci. Singulas variarum aetatum recentiones codicibus fere omnibus tunc primum excussis collatisque. Mediolani, Genuae, Romae, Neapolis [reproducció anastàtica Hildesheim - New York 1976].

Sbordone, F. (1936b). Ricerche sulle fonti e sulla composizione del Physiologus greco. Napoli: G. Torella.

Simonetta, A. (1983). La conoscenza del mondo animale dalla romanità al medioevo. En L’uomo di fronte al mondo animale nell’alto medioevo, 1, 107-125. Spoleto: Centro Italiano di Studi sull’Alto Medioevo.

Stropa, M. (2016). The Physiologus and the Greek Papyri. Reinardus. Yearbook of the International Reynard Society, 28, 168-184.

Thaon, Philippe de (2018). Bestiaire (Ed. L. Morini). Paris: Honoré Champion éditeur.

Turmeda, A. (1985). Dispute de l’Ase (Ed. A. Llinarès). Paris: Livrairie philosophique J. Vrin.

Villar, J. i Docampo, P. (2003). El Physiologo latino, versión B. I. Revista de Literatura Medieval, XV, 9-52.

Zambon, F. (1975). Il Fisiologo. Milano: Adelphi.

Zambon, F. (2018). Bestiari tardoantichi e medievali. I testi fondamentali della zoologia sacra cristiana. Milano: Bompiani.

Publicado

2021-11-18