SEVER DE BARCELONA EN LA PRIMERA HAGIOGRAFIA REFORMADA

Autores/as

  • Carme Arronis Llopis Departament de Filologia Catalana. Universitat d’Alacant.

Palabras clave:

Sant Sever de Barcelona, Flos sanctorum català, Pere Gil, Antoni V. Domènec, Hagiografia reformada, Contrareforma

Resumen

En aquest article es compara el relat del bisbe sant Sever de Barcelona que circulava en el període medieval, en concret, la vida que s’imprimí en el Flos sanctorum català (1524), amb el relat del sant que proposaren els primers hagiògrafs catalans postridentins: el jesuïta Pere Gil (1600 ca.) i el dominic Antoni Vicenç Domènec (1602). Tots dos autors volgueren esmenar les notícies que s’havien popularitzat respecte del bisbe català, com ara que era teixidor de lli, que tenia família o que la seua elecció com a bisbe havia estat per designació divina, episodis que, en realitat, eren propis de la vida del bisbe sant Sever de Ravenna. Els primers hagiògrafs catalans moderns intentaren aportar historicitat i autoritat al nou relat, però hagueren d’enfrontar-se a informacions dubtoses i contradictòries sobre l’existència del sant bisbe. Serà interessant, doncs, veure les estratègies metodològiques i discursives que aplicaren per tal de justificar quines dades acceptaven com a vàlides i com les articulaven per construir la nova identitat del sant patró. Tanmateix, comprovarem que la tasca no fou senzilla, i que la imatge medieval perseverà arrelada en els devots al llarg dels segles.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Amades, J. ([1983] 1952). Costumari català. Barcelona: Salvat, S.A. de Ediciones. Vol. V.

Arimany, J. (2013). Sants tradicionals catalans. Sant Vicenç de Castellet: Farell.

Arronis, C. (2019). El milagro mariano en el siglo xvi: entre las polémicas reformistas y la revalidación católica. A I. Tomassetti, Avatares y perspectivas del medievalismo ibérico (pp. 673-681). Logroño: Cilengua.

Arronis, C. (2020). El relato de la vida de san Vicente Ferrer antes y después de Trento. Rilce: Revista de Filología Hispánica, 36(2), 499-526.

Arronis, C. (en premsa1). Les compilacions catalanes de vides de sants posteriors a Trento (1575-1602).

Arronis, C. (en premsa2). La tradició editorial cinccentista del flos sanctorum català.

Baños, F. (2020) “Lanzarían grandes carcajadas”: Lo apócrifo del flos sanctorum y la burla de los protestantes. Rilce: Revista de Filología Hispánica, 36(2), 428-452.

Betrán, J.L. (2010). Culto y devoción en la Cataluña barroca. Jerónimo Zurita (85), 95-132.

Càmara, H. (2013). El Flos Sanctorum Romançat: Edició crítica dels dos incunables catalans de la Legenda aurea de Jacobus de Voragine (Tesi doctoral). Alacant: Universitat d’Alacant.

Carbonell, P. M. (1997). Cròniques d’Espanya (Ed. A. Alcoberro). Barcelona: Barcino. Vol. II.

Cobos, J. M. (2006). Pagesos, paraires i teixidors al Llobregat montserratí 1550-1850. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Colomer, E. (1995). Contribució a l’estudi dels Flos Sanctorum catalans del segle XV; una nova edició de Carles Amorós. Locus Amoenus (1), 121-126.

Domènec, A. V. (1602). Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña. Barcelona: Gabriel Graells i Girald Dòtil.

Fàbrega, A. (1958). El P. Pedro Gil SJ (+ 1622) y su colección de vidas de santos. Analecta Sacra Tarraconensia (XXXI), 5-25.

Flor dels sants (1524). Barcelona: Carles Amorós.

Flórez, E. (1775). España sagrada. Tomo XXIX. Contiene el estado antiguo de la Santa Iglesia de Barcelona. (Ed. M. Risco). Madrid: Antonio de Sancha.

Galdeano, R. (2015). Historiografia catalana i model jesuític: la Història moral de Cathalunya del jesuïta Pere Gil (1550-1622). Recerques (70), 35-60.

Garcia Sempere, M. (2015). Algunes dades sobre els manuscrits de la versió catalana de la Legenda aurea. Medievalia, 18(2), 155-178.

Gil, P. (1600). Vides dels sants de Catalunya. MS 235. Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona.

Jorba, D. J. (1585). Descripción de las excelencias de la muy insigne ciudad de Barcelona. Barcelona: Huberto Gotard.

Lamarca, M. (2015). La impremta a Barcelona (1501-1600). Barcelona: Generalitat de Catalunya / Biblioteca de Catalunya.

Manescal, O. (1602). Sermó vulgarment anomenat del sereníssim senyor don Jaume segon. Barcelona: Sebastià de Cormellas.

Marieta, J. (1594). Historia eclesiástica y flores de santos de España: en la que se trata de todos los santos mártires que ha avido en ella desde los tiempos de los apóstoles hasta aora y de los santos confesores, pontífices y no pontífices del mismo tiempo. Cuenca: Juan de Masselin.

Martí, J. M. (2019). Los 79 abades de Sant Cugat del Vallés. Barcelona: Bubok.

Morales, A. de. (1574). La Corónica general de España. Alcalá de Henares: Juan Íñiguez de Lequerica.

Padilla, L. de ([1538] 1521). Catálogo de los Santos de España. Toledo: Fernando de Santa Catalina.

Parramon, Ll. (1949). Una controversia historiográfica del siglo XVIII: Mayans, Aymerich, Caresmar. Miscellanea Aqualatensia (1), 153-158.

Serrano, M. (2015). Semblança del rei Martí l’Humà a través de la seva promoció artística. A M. T. Ferrer, Martí l’Humà: el darrer rei de la dinastia de Barcelona, 1396-1410: l’Interregne i el compromís de Casp (pp. 659-678). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans / Deputazione di Storia Patria per la Sardegna.

Torres, X. (2014). La ciutat dels sants: Barcelona i la historiografia de la Contrareforma. Barcelona: quaderns d’història (20), 77-104.

Trujillo, T. de ([1586] 1583). Thesaurus concionatorum. Venècia: Dominicus de Farris. Vol. II.

Uther, H. J. (2004). The types of international folktales. A classification and bibliography based on the system of Antti Aarne and Stith Thompson. Helsinki: Suomalainen Tiedeakatemia.

Valsalobre, P. (2012). Elements per a una Catalunya sacra: sobre alguns aspectes de l’hagiografia de l’Edat Moderna catalana. A M. Garcia i M. A. Llorca, Vides medievals de sants: difusió, tradició i llegenda (pp. 99-122). Alacant: IIFV.

Descargas

Publicado

2021-06-03